OPINIÓ

Del rerefons de les estadístiques i les mentides governamentals

L'altra cara de la moneda. L'última temporada teatral ha sigut estadísticament un èxit, malgrat la crisi. Han llegit en aquestes pàgines l'augment d'espectadors i de recaptació: un 8% més de públic, fins a arribar als 2,9 milions d'espectadors. Tot plegat fa pensar que el teatre és un sector viu i consolidat. Els números són motiu de legítima alegria, però darrere s'hi amaga una situació que no és per tirar coets. I és que el model de producció de les arts escèniques (llevat dels teatres públics i alguns de privats) ha retrocedit trenta anys i han tornat al voluntarisme i la il·lusió com a úniques fonts de finançament. Es fa teatre, però la precarietat és aclaparadora. Hi ha actrius i actors ben coneguts que cobren el subsidi d'atur. Intèrprets que un any van fer calaix amb la televisió, van pagar un munt d'impostos i ara sobreviuen com poden. Treballen dos mesos en una obra. I després? Molts altres no tenen ni això. Està passant. I no entro en detalls. Òbviament, els convenis col·lectius no es compleixen. Perquè no es poden complir. ¿Com pagar la Seguretat Social? ¿Com es pot pagar tres setmanes d'assaig, si després no se sap si es cobrarà res de l'exhibició? No és cap denúncia, ni ganes d'aigualir la festa: és que teníem la necessitat de contraposar a les fredes estadístiques la part menys brillant del món del teatre.

El cinisme del govern espanyol amb lletra impresa. El govern espanyol porta el seu cinisme als límits de l'estupefacció posant per escrit les seves mentides. En la resolució de la secretaria d'estat de Cultura del 4 de setembre del 2012 podem llegir: "La creixent importància de la cultura com a element dinamitzador de l'economia i l'ocupació es posa en relleu [...] amb les dades que revelen que el sector cultural i creatiu aporta el 4% del nostre PIB i genera uns 750.000 llocs de treball. L'important futur que té aquest sector es reconeix en l'Estratègia Europea 2020 de la Unió Europea, que considera la política industrial i d'innovació com els nuclis principals sobre els quals pivota el canvi de model productiu". I encara més: "El govern vol donar suport decididament a la creació i modernització d'indústries culturals i creatives (ICC) com un sector de creixement [...] capaç de generar ocupació en una àmplia gamma d'ocupacions de diversos tipus de qualificació". I l'IVA, al 21%.