Publicitat
Publicitat

Gran Txékhov per a gurmets i ‘connaisseurs’

‘Platonov’ teatre lliure 22 de juliol

P latonov és la primera obra del mestre Txékhov, escrita entre els 18 i els 21anys. Una obra que va refusar i trencar i que només es va recuperar gràcies a una còpia guardada en una caixa forta. Sorprèn la mirada devastadora i trista, insostenible, d’un noi de 18 anys sobre uns personatges que n’anuncien molts altres d’obres posteriors amb absoluta nitidesa. Un llarg text que originalment té quatre hores i que ens ha arribat en una versió del belga Luk Perceval que concentra l’essència del malviure d’una petita comunitat rural poblada d’infinites solituds, d’éssers incapaços d’articular sentiments autèntics i veritables. Una desconstrucció que potencia el desolador paisatge de figuretes amb un protagonista que es rebutja a si mateix i projecta el seu fracàs com a persona a la resta de personatges, accentuant així la buidor, l’angoixant impotència emocional de tots plegats. Un quadre terrible en què no hi ha lloc per a la tendresa amb la qual Txékhov tractava els seus personatges posteriors, malgrat ells mateixos.

La posada en escena de Perceval té els ingredients del teatre de Txékhov, certament, en un relat formal però que trenca radicalment amb qualsevol tradició. És una versió que s’inscriu dintre d’un teatre contemporani que ressegueix els trencaments que els pintors i els músics van realitzar al segle passat i que, a la fi, impliquen l’absoluta necessitat d’una informació prèvia tant de l’obra com del context per accedir a la proposta i esbiaixar el desconcert que el desconeixement de ben segur produeix, com passa davant d’una obra, per exemple, de Kazimir Màlevitx (1878-1935). Perceval aconsegueix, no obstant, fer aflorar la tensió interior dels personatges en una posada en escena tremendament simbolista i de gran força interpretativa marcada per un superb pianista i vocalista. Deliciós espectacle per a gurmets teatrals que ens indica un dels camins del teatre europeu.

Els llibres que ens fan grans