¿Hi ha filantrops entre els rics o només evasors de capital?
La cultura a Miami. Adrienne Arsht és una filantropa de cap a peus, una multimilionària de bona família que va començar treballant d'advocada fins a dirigir el banc familiar TotalBank. El seu nom encapçala el millor centre d'arts escèniques de Miami, l'Adrienne Arsht Center for the Performing Arts, per al qual va donar 30 milions de dòlars. Així funciona la cultura als Estats Units. Seria massa llarg descriure les múltiples activitats filantròpiques d'aquesta dona nascuda el 4 de febrer del 1942, però si en parlem en aquest espai és per preguntar-nos què fan per la cultura els multimilionaris d'aquesta Espanya de pandereta amb comptes bancaris en paradisos fiscals. Ens preguntem quants filantrops hi ha entre els conciutadans. Ens preguntem per què el Liceu, el TNC o el MNAC han de pagar-se gairebé íntegrament amb diners públics. Ens preguntem si a Catalunya -independent o no- hi ha prou rics que estimin la cultura. O estimen més els seus diners? Disculpes anticipades als qui ho fan i no ho diuen.
Verkami, 853 projectes assolits.El que sí que hi ha entre nosaltres i sense cap ànim d'avantatge fiscal és el micromecenatge. No són multimilionaris, però posen el seu gra de sorra perquè la cultura tiri endavant. Ja n'hem parlat, en aquesta columna, de Verkami. Cal afegir que des de la seva implantació ha aconseguit el suport per a 853 projectes de tota mena, i actualment n'hi ha 129 d'inscrits. La productora Isona Passola ( Pa negre ) també està utilitzant aquest sistema per finançar el documental L'endemà, respostes per a decidir , amb el qual pretén aprofundir sobre els arguments per la independència de Catalunya.
El conseller que no sabia badallar. La setmana passada es va commemorar el centenari de l'Institut del Teatre. Hi van parlar antics alumnes, avui intèrprets coneguts i famosos. I finalment, Ferran Mascarell -un gran espectador de teatre, segons puc testimoniar- va explicar per què no s'havia dedicat al teatre. Ho va pensar. Era molt amic de Ferran Rañé i fins i tot havien fet junts Els forjadors d'imperis , de Boris Vian, però a l'hora de la veritat, Mascarell va veure que no sabia badallar. Que no sabia fer veure que badallava. Rañé es va matricular i ell va fer cau a la universitat. Va afegir, en defensa de la política, que el centre el va crear Enric Prat de la Riba.
