El fet diferencial. La creativitat d'una societat es distingeix de la d'altres societats justament per la feina dels artistes que s'allunyen de la producció cultural més convencional -aquella que el mercat i el gust del públic han beneït- i obren nous camins. Això pensava després de veure la instal·lació El circo de las penas, que la companyia Antigua i Barbuda ha presentat a l'Arts Santa Mònica amb les màquines/personatges d'un espectacle que pràcticament, i lamentablement, no s'ha vist entre nosaltres. Al darrere hi ha Jordà Ferrer i Oscar de la Paz, dos manetes constructors de maquinària escènica que, en aquesta ocasió, s'han ajuntat amb Josep Pere Peyró, un dels bons dramaturgs de l'àmbit català -actualment desvinculat de l'art escènic per pura decepció- i que ha creat la dramatúrgia i l'interesantíssim personatge de Joao Siqueiro. Algú nascut a Coimbra que va inventar la màquina dels records, la de plorar, la que mesura l'amor, la machine de la mort... Antigua i Barbuda les han reconstruït. Quan podrem gaudir de l'espectacle, de la història i de les màquines? Potser en algun festival de França. De moment, seguirem veient comèdies.
Un espectacle sobre Miró. Tampoc veurem, per ara, a Barcelona Ras! , l'espectacle infantil de la companyia valenciana Maduixa Teatre que sí que s'ha vists en altres poblacions catalanes i a La Sala de Sabadell. I em diran: i què? Doncs que és una creació inspirada en l'obra pictòrica de Joan Miró, que ja han vist 60.000 espectadors i que ha aconseguit 45 actuacions a la veïna França. Són arguments per tenir curiositat.
Burundanga busca un teatre més gran. La Sala FlyHard és petita i l'expectació creada sobre l'estrena de l'últim text de Jordi Galceran, Burundanga , va fer que es venguessin les entrades abans de començar les funcions, a principis de gener. Acaben a final de mes. Improrrogable. Jordi Casanovas, el director de la companyia i de la sala, em diu, però, que estan buscant una altra sala més gran de cara a l'abril a Barcelona. De fet, Casanovas ja preveia a principis d'aquesta temporada que la FlyHard els quedaria petita. Pensaven a créixer. De fons de comerç, en aquest cas d'espectadors, ja n'han fet un bon cabàs, i la seva línia de teatre contemporani agrada molt entre les noves generacions.
