Intolerància contra humanisme
Coincideixen en la cartellera dues obres sobre la pederàstia. Una, El principi d'Arquimedes , del jove Josep Maria Miró i Coromina, a la Beckett, i l'altre del consagrat dramaturg i cineasta John Patrick Shanley, que es presenta al Poliorama. Si a la Beckett la possible pederàstia és el detonant d'una neurosi col·lectiva, l'obra de Shanley utilitza el mateix conflicte però planteja un debat d'idees, entre d'altres, la del model educatiu.
Dubte ens situa als Estats Units dels anys seixanta en un col·legi religiós dirigit per la germana Aloysius, una monja extremament rígida, freda, fins a fregar la neurosi. Una Rosa Maria Sardà esplèndida dóna vida a aquesta dona implacable que, d'entrada, esguerrarà les il·lusions de la jove germana James (Mar Ulldemolins), que creu en l'ensenyament humanista. El conflicte esclata al voltant d'un noi negre, el primer i l'únic de l'escola, a qui el pare Flynn (esplèndid Ramon Madaula) s'acosta amb afecte i dedicació. Això aixeca la sospita sobre la relació que hi ha entre tots dos. La directora no en té cap de dubte, però, i farà el que calgui per esbrinar la veritat. La novícia dubta, entra en crisi i, finalment, la mare de la criatura (Nora Navas) desvela un secret molt efectista. A la fi, l'obra enfronta la directora i el capellà en una funció on no hi ha gairebé acció, sinó un conjunt de diàlegs que expressen els perfils i les idees dels diferents personatges. Una obra, doncs, basada en la paraula que només es pot servir de l'ajuda del gest petit i l'expressió corporal. Magnífica, subtilment dirigida per Sílvia Munt, que ha permès que un cert humor trenqui la severitat de tot plegat. En resum, una producció amb grans interpretacions i uns acabats (escenografia, il·luminació, vestuari) idonis.
