L'estrany cas del Liceu i les víctimes que volia protegir Garzón
Un seguit de preguntes sobre el Liceu. ¿Per què les òperes que ha suspès el Liceu són les del segle XX, les més inèdites i les més arriscades? ¿No treballen amb fons públics per fer alguna cosa més que entretenir els amants del repertori? ¿Per què a la web del Liceu els esdeveniments importants s'aturen a la nacionalització... el 1939? ¿Per què es publiquen unes memòries amb ànim de transparència (així ho diuen) i no hi ha ni una sola dada econòmica o pressupostària? ¿Per què al patronat de la fundació hi figuren els representants de les institucions que han cessat ja en els seus càrrecs després de les eleccions, com el senyor Jordi Hereu o Jordi Martí? ¿Per què, em diuen des del mateix Liceu, el sou del director general, Joan Francesc Marco, és un dels secrets més ben guardats? ¿Per què el comitè d'empresa es manifesta quan hi ha un ERO però no diu ni piu amb els acomiadaments individuals que s'han produït? I, ja que preguntem, ¿per què la primera reconstrucció del Liceu després de l'incendi del 1861 es va fer amb un any i per a la del 1999 en van fer falta quatre?
No ho fem aquí, sinó a Buenos Aires. Grans de raïm al paladar és un espectacle teatral que s'estrena a Buenos Aires i que enllaça tres històries desenvolupades a partir de tres contes de Susana Forns. La història comença poc abans de la Segona República Espanyola i acaba a l'actualitat, quan un jove afusellat el 1939 desperta en una fosa comuna i es pregunta per què ningú no el va buscar mai. A través d'aquesta obra es mostra l'absurditat de la guerra, la dictadura i la injustícia de l'oblit a través d'uns personatges que mai apareixeran als llibres d'història. Li convindria veure-la a la sala del Tribunal Suprem que jutja Baltasar Garzón i, en particular, a l'il·lustríssim magistrat Luciano Varela. Si hi van, jo els pago les entrades i un asado .
Jordi Coca, aïrat. L'escriptor Jordi Coca va criticar durament el Teatre Nacional de Catalunya per programar un text com Agost , segons el seu parer, pur teatre comercial que no hauria de tenir el teatre públic. Ho va fer en la primera sessió del cicle El teatre i els 7 pecats capitals, que programa l'associació DebatArts. Ell havia escollit el pecat de la ira. Altres pecats i altres convidats seran Sanchis Sinisterra, Joan Ollé i Iago Pericot.
