Llàstima que l’última rèplica no fos a l’escenari

Carles Canut era un actor versàtil i ha fet tots el papers de l’auca, però on el seu saber sorneguer esqueia especialment era en la comèdia

Potser és agosarat, però penso que l’únic que li pot haver sabut greu a Carles Canut és no morir en un escenari. Tot i que no morir hauria estat millor. No, Carles?

El teatre era el més important de la seva vida, llevat de la família (li preocupava com mantenir-la, en una feina tan inestable), la passió perica -que compartíem- i el delit pel seu Pallars natal, on anava cada estiu a descansar i gaudir del bon menjar. Sí, Canut gaudia a la taula i a l’escenari fes el que fes i feia gaudir tant els qui hi compartien àpat com els qui l’escoltaven des de la platea.

Lleial, generós, culte, bon vivant, amb sentit de l’humor i una mica fet a l’antiga, mai va defugir allò nou o el risc. D’aquí la seva etapa a la companyia de Calixto Bieito al Romea en què es va entregar als reptes d’un director gens convencional en papers a Macbeth o L’òpera de tres rals. Recordo especialment aquells Mestres antics de Thomas Bernhard en què brillava pel seu posat seriós i lúcid. Com s’agraïa la seva veu profunda, la seva habilitat per projectar-la, com molt pocs ho fan ara. Però on Canut va créixer professionalment va ser a Veneçuela de la mà de la companyia Rajatabla, dirigida per Carlos Giménez. Ell ho recordava amb amor i calidesa.

Canut era un actor versàtil i ha fet tots el papers de l’auca, però on el seu saber sorneguer esqueia especialment era en la comèdia. Va quedar clar quan, ja malalt però decidit a seguir fins al final, es vestia de dona a La sra. Oliver (Teatre Tantarantana, 2016) interpretant un malalt de càncer. “En realitat l’obra és un cant a la bona mort. Hauríem de morir com ens agradés, sense perdre la dignitat, sense deteriorar-nos”, explicava en la presentació. I per a mi ho ha aconseguit. En acabar l’obra va sortir satisfet, amb un mig somriure a la cara: “T’ha agradat?” Em va preguntar. “Ets l’hòstia”, li vaig dir. I ho vaig escriure: “Canut mostra tota la seva saviesa interpretativa manegant amb habilitat el dolor i l’escepticisme i jugant amb intel·ligència la còmica sornegueria d’aquesta tragicomèdia”. Gràcies, Carles.

Carles Canut, pura vocació teatral