02/06/2015

Mariaelena Roqué, la meitat dels espectacles de Carles Santos

2 min

Crític De TeatreForça plàstica. Una dona amb vestit llarg de gasa vermella. Un manat de fils li estrenyen el coll i la lliguen a un grup de sabates negres que la immobilitzen, en una postura tan coreogràfica com incòmoda. Aquest maniquí és un dels molts personatges creats per l’artista plàstica Mariaelena Roqué que durant unes setmanes s’han aixoplugat als baixos de l’Institut del Teatre, a l’exposició Despulles despullades. Els espectacles de Carles Santos han estat sempre una doble aventura musical i plàstica basada en les partitures del compositor i amb una iconografia sorprenent que sovint lligava el més atàvic al més sublim i que emergia d’un duo artísticament inseparable, per més que Santos ens pogués semblar un solista. Al seu costat, espectacle rere espectacle, hi havia una altra artista, Mariaelena Roqué. Ella era el 50% de la companya i des d’ Arganchulla, Arganchulla-Gallac (1987) fins a Brossalobrossotdebrossat (2008) va signar l’espai escènic, la caracterització, el vestuari i fins i tot va actuar-hi. Sense ella, doncs, no podem entendre la força plàstica de les creacions de Santos. Roqué projectava sobre materials un imaginari conjunt que naixia del més íntim, del més profund de l’ànima. Aquestes creacions eren part fonamental de la plàstica dels espectacles, aixecats a partir d’una elaboració artesana, amb materials heterogenis i un mar de petits detalls que no eren visibles sobre l’escenari però que formaven part del personatge imaginat.

Vestits-personatges vius. El més interessant, però, és que aquesta galeria de personatges no ha mort amb la fi de les representacions de l’espectacle sinó que, com els titelles a qui cantava Joan Manuel Serrat, dormen fins que l’artista els convoqui per a una performance, una exposició (fa una setmana es va inaugurar Univers Santos. El fervor de la perseverança al Centre Cultural La Nau de València), una pel·lícula... Com l’exposició que es va veure a Barcelona i que podria viatjar a alguna capital europea. Per a ella, estan vius en la mesura que recuperen una identitat que no està lligada al seu origen, al seu naixement, sinó que es defineix en la relació amb l’espai i la resta d’elements cada cop que tornen a la vida i adquireixen, doncs, un nou significat. L’artista prepara ara la seva participació en la Quadriennal d’Escenografia de Praga, convidada per l’organització, a més de diverses exposicions als Estats Units.

stats