OPINIÓ
Misc 06/11/2013

Notes per recordar els 150 anys del Teatre Romea

i
Santi Fondevila
2 min

El naixement. "El teatre que acaba d'habilitar-se al saló de la societat Artesana Barcelonina va obrir ahir les portes al públic. A l'entrada, i per dirigir-se a la platea, es passa per la sala de ball, una peça que és molt adequada i que pot servir de saló de descans. Amb el drama de costums Estudio del natural es va estrenar la companyia que amb encert dirigeix Julio García, i ell i la senyora Llorens van ser els que més es van distingir en l'execució". Això deia la notícia de la inauguració del teatre, aleshores encara sense nom, publicada a El Telégrafo el (19/XI/1863).

Pitarra. Ara que el TNC reivindica Frederic Soler, Pitarra , cal esmentar que l'autor va obtenir un triomf total al Romea amb Les joies de la Roser .El 1867 els gerents del teatre anomenen Pitarra director artístic i soci. Va haver d'aportar els 25 duros que tenia estalviats.

La crisi del 1962. La situació del Teatre Romea va esdevenir tan precària que estava a punt de vendre's per fer-hi cinema. Aleshores un grup de ciutadans el van comprar per mantenir el teatre català. Recordem-los: Josep Canals Ramon, Agustí Pedro Pons, Francesc Recasens Mercadé, Rossend Riera Sala i Domènech Valls i Taberner.

Una qüestió política. El Romea va allotjar el Centre Dramàtic de la Generalitat des de la seva fundació, i quan Flotats va fer cap al TNC, el CDG també va fer-se càrrec del Poliorama uns anys. El 12 de novembre del 1996 Josep Maria Flotats preinaugura el TNC a la Sala Tallers. El Poliorama necessitava una sortida. Hi havia dues empreses prou fortes: Tres per 3 (Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa) i Focus. No era als despatxos de la conselleria, però diria que les relacions amistoses de Tres per 3 amb Convergència i Unió van posar el Poliorama a les seves mans. Uns perdien i els altres guanyaven. Però va arribar el setembre del 1997 i la inauguració eixelebrada del TNC. Què s'havia de fer amb el Romea? Tot i que hi havia més pretendents, estava clar que Focus era el candidat ideal. Així va ser. La gestió artística del Romea, en mans de Focus des de fa 15 anys, no ha tingut res a veure amb el que seria un teatre comercial -ni que sigui bo i rigorós, com diria Josep M. Pou-, sinó molt més amb un teatre públic per l'ambició, el nivell i el risc dels seus espectacles, incloent-hi els internacionals que va esperonar Calixto Bieito.

stats