'Totum revolutum'. Mirant la programació del Teatre Nacional he sentit una cosa estranya. No sabia ben bé què. És coherent amb el que diu el director, però no hi veig la idea de Frontera. La primera i la segona mirada m'han produït una sensació de batibull. Potser perquè estava acostumat a una organització més compartimentada i menys ampul·losa, en què tot té la mateixa importància gràfica: una conferència, un Lorca, una projecció de cinema o una altra conferència (fins i tot n'hi ha una a la Sala Gran amb l'insigne Jordi Llovet, que ja és ser atrevit). Actes per difondre el teatre. La idea no és nova, tinc al cap moltes activitats així. Els desitjo molta sort. En canvi, no veig enlloc un enfocament cap al públic de demà (¿de teatre familiar, infantil, una única producció?). El vessant acadèmic és per a aficionats del teatre; l'altre, per formar espectadors de futur. No creuen?
Historicista. Després de repassar-la unes quantes vegades, he percebut un sentit historicista als espectacles. I no ho dic per l'homenatge a Serafí Pitarra, que ben pocs espectadors del TNC deuen saber qui és. L'any que ve no podran dir el mateix. Una recuperació legítima, estimable, però potser exagerada. ¿Després l'oblidarem uns quants decennis més? Els títols de la Sala Gran -Lorca, Tennessee Williams, Pierre de Marivaux- són potents, però pur repertori. Del bo, però teatre clàssic en tots els sentits. Fins i tot Pinter ja ho és. El canvi s'encamina més per la divulgació pedagògica que per estimular un teatre que ens confronti amb la realitat. Tot plegat m'allunya de la contemporaneïtat.
I el segle XXI. Josep Maria Miró es converteix en l'eix de la dramatúrgia catalana -amb Lluïsa Cunillé-. I Albertí ens diu que la idea és que les obres facin camí a les sales alternatives. No hauria de ser a l'inrevés?
Hurra per la baixada de preus! L'any passat la gerència es va negar a abaixar el peu de les entrades de la Sala Gran. La comptabilitat fa màgia ara, ja que s'abaixen preus i abonaments. Ja era hora. Però em pregunto: per què el desembre passat, quan ja es veia que anaven mal dades, no es va actuar en aquest sentit?
Lluny d'Europa. Retallades, d'acord, però que no ens deixin lluny els creadors i autors de fora. Qui ens els acostarà, si no? Som Europa però ens mirem el melic.
