13/03/2018

Perduts entre la llum i l’ombra

2 min
Una escena  de l’obra  Sol solet dirigida per  Carlota Subirós al TNC.

Barcelona‘Sol solet’ TNC. SALA PETITA 9 DE MARÇ

S ol solet és una obra molt poc representada d’Àngel Guimerà malgrat que es tracta d’una tragèdia amb una base argumental semblant als grans títols de l’autor. Sol solet s’aixeca sobre la base d’un triangle sentimental format per l’Hipòlit, fill de la Gaetana, que és la propietària d’un petit hotel rural; la Munda, la neboda a qui l’Hipòlit pretén, i el Jon, un estrany que arriba a la casa com a salvador del germà Bernabé en un naufragi i que trobarà en la Munda un remei a les seves solituds ancestrals.

El personatge nuclear de l’obra és, sens dubte, el de la Munda, una noia amb un imperiós desig de sensualitat i de seguretat que la fa jugar a dues bandes i que necessàriament engendra violència. Com assenyala Carlota Subirós al programa de mà, “són homes i dones irremissiblement abocats a una espiral en què les pulsions essencials són animals, físiques, territorials, possessives, de domini i d’entrega absoluta”. Ens sembla, però, que a la directora no li interessa tant mostrar totes aquestes pulsions com fer-nos partícips d’una mirada tan personal com dramàticament irrellevant. Una mirada que vol aprofundir en els espais foscos de l’ànima dels personatges i que, paradoxalment, és víctima de la foscor física dels mitjans emprats fins al punt que importa poc que veiem el rostre als intèrprets, immersos en un espai simbolista i crepuscular on la tenebra guanya la confrontació entre la llum i l’ombra, convertides aquí en personatges silents però molt bellugadissos. Una mirada que cerca una estètica emocional sense calor i sense vida i que a la fi desnaturalitza les arrels del drama. I hom no acaba d’entendre el perquè d’acostar-se a Guimerà en lloc de conrear altres territoris menys consolidats. Tampoc el càsting ha estat del tot encertat. Laura Aubert és una gran actriu, però diria que no té el punt que es necessita per dir, com li diu la Munda a l’Hipòlit: “Pega’m, pega’m. A mi no em fa res que te diguin dolent i que em maltractis”.

stats