15/05/2013

Premis Max: el teatre de Madrid declara la independència

2 min

Un part contra natura. Sempre he sostingut que els premis Max van néixer d'un part contra natura. Els Max, creats per la Fundació Autor sota la il·luminació del superb Teddy Bautista, copien el model dels Goya, com aquests premis van copiar el dels Oscars. El model a seguir hauria d'haver estat el dels Tony de Broadway, els Molière de París o els Olivier de Londres, perquè les arts escèniques són artesania local que només de vegades pot transcendir les fronteres del seu entorn. I és evident que el que es veu a Madrid, llevat d'excepcions, i el que es veu a Barcelona, per citar els dos centres de producció i exhibició més importants de l'Estat, no és el mateix. Però és que, a més, els votants són els membres del sector que, ja sigui perquè estan treballant o perquè no volen, consumeixen poc teatre. Sense una massa electoral amb coneixement de causa és difícil que hi hagi uns premis que no responguin més que a l'èxit de cada any, preferentment de Madrid, ja que a Catalunya, per sort, el teatre es fa en un tant per cent alt en català.

Existeix Catalunya? Hi va haver un temps que el teatre català regnava en els Max. Era quan es feien bolos i les comunitats autònomes no havien creat les seves pròpies xarxes. Ara es fan molt poques gires. I per això passen coses com que s'ignori l'espectacle de La Cubana, que va triomfar a Barcelona i ara mateix ho fa a Saragossa. En resum, sembla que a Catalunya durant la temporada passada no hi va haver cap espectacle destacable. Ni a la Península. Els Max han declarat la independència de Madrid, i a més per votació.

Algunes paradoxes. Però ha resultat que el gran triomfador de la nit va ser Mario Gas, un català universal exiliat durant vuit anys, amb una producció de Madrid, Follies , farcida d'actors i actrius catalans i que a Catalunya només es va veure al Festival de Peralada. Ben mirat, qui va guanyar van ser els teatres públics de Madrid. Paradoxal, també, que el premi revelació es doni a la mateixa companyia per segona vegada -ho van dir ells mateixos-. Més: el millor text en català va ser el d'una producció catalana que, traduïda, es va estrenar a Madrid, L'any que ve serà millor / El año que viene serà mejor . I en el de castellà era finalista La piel en llamas , de Guillem Clua, fa anys estrenada en català. Jordi Casanovas, escriu amb la llengua de l'imperi!

stats