Ja era hora. La SGAE sempre ha estat una caixa tancada d'on, sembla, s'escapaven alguns diners i només l'imputat Teddy Bautista en tenia la clau. La crisi no es va superar amb Anton Reixa, i menys pel que fa als premis Max. Ara, després de setze edicions, la nova direcció diu que s'ha netejat les orelles i que ha escoltat les reflexions dels implicats en aquests premis d'arts escèniques. Per això proposa un nou model per corregir una obvietat preexistent des dels inicis dels temps: les produccions teatrals, de dansa o de circ no són reproduïbles mecànicament -al contrari del cinema- i l'electorat que votava, els membres de la SGAE del sector, no tenien accés a moltes de les obres, que es quedaven sense cap oportunitat de guanyar per simple ignorància. Sí, el model era dolent. Era una còpia, i s'havia dit per activa i per passiva que amb això del teatre no funcionava.
El nou model. S'acaba, doncs, la votació universal. La SGAE ha decidit crear tres jurats per fer la preselecció: a Madrid, a Barcelona i un tercer per a la resta d'autonomies. Un altre jurat determinarà els finalistes per categories i un altre farà l'elecció final del guanyadors. A totes les comissions hi haurà, esclar, almenys un membre del comitè organitzador. Diuen que als jurats hi haurà persones representatives del món de les arts escèniques. Esperem que sigui així. Però com que la SGAE és un món tancat, no sabem fins a quin punt la decisió de qui són els experts pot ser una mica desviada per amiguismes, interessos o influències diverses. I perdonin la sospita. Crec que hi ha un sector professional dedicat a avaluar els espectacles, la crítica, i que, en la mesura que la crítica hi sigui present, els premis guanyaran en prestigi.
Autors i llengües. La SGAE ho aprofita també per convertir el triple premi de textos originals en basc, gallec i català en un de sol, incloent-hi el castellà. En el seu moment, la maniobra de reconèixer les llengües de l'Estat va ser un signe positiu. El canvi podria significar un reconeixement de la cooficialitat de totes aquestes llengües, però també la seva desqualificació: sempre li poden donar el Max a la versió castellana d' El crèdit ! No seria el primer cop. Tant de bo el premi fos sempre de textos nous o inèdits, que no hi aparegui una obra re-re-reestrenada coma candidata. No serà així, perquè hi haurà un premi a l'autor revelació.
