Salve Grotowski, que esteu en el cel, o a l’infern

Barcelona‘Sin fronteras’ TEATRE AKADÈMIA

1 DE DESEMBRE

Jerzy Grotowski és força desconegut entre nosaltres malgrat que és un dels directors teatrals i investigadors més importants en la història del teatre del segle XX. La seva manera d’entendre el teatre va esclatar arran de l’estrena a París d’ El príncipe constante de Calderón de la Barca, però la seva influència a Catalunya va ser escassa i reduïda als sectors més curiosos. I és ben cert que les seves idees teatrals no casen amb la societat de l’espectacle i el teatre cortesà on l’emoció es mesura per l’espectacularitat i varietat dels recursos utilitzats, quan no per la reproducció mimètica de referents amb resultat testats. Grotowski és el pare del teatre pobre, que no necessita ni escenografia, ni disseny de llum i so, perquè reivindica el sentit ritual primigeni del teatre i el focalitza en l’actor i la seva relació amb l’espectador. El Teatre Akadèmia presenta ara una esplèndida i imprescindible feina del Workcenter of Jerzy Grotowski i Thomas Richards de Pontedera (Itàlia) dirigit per Richards, el seu hereu intel·lectual.

Sin fronteras és el resultat de la feina d’un grup d’actors i actrius de Xile, Colòmbia, el Perú, França i Espanya que han treballat sobre el relat de Von Kleist El terremoto en Chile (1807). L’argument, però, no és el més important, sinó la interpretació que se’n fa, una mena de sarcasme cruel sobre la ingenuïtat de les ONG i, sobretot, de la religió. La funció té quadres memorables com una herètica i divertida missa, i moments de pertorbadora intimitat com el seguit de cançons d’origen cristià i ètnic molt ben interpretades a cappella. És una partitura incendiària, un ritual que colpeix, que il·lumina una teatralitat exuberant i ens mostra una manera d’interpretar forjada en l’energia i el despullament de tots els hàbits i actituds apresos i que, en canvi, connecta amb els elements mítics que els éssers humans comparteixen. Salve Grotowski.