No amb els meus diners. Diumenge a la tarda TVE, una televisió que paguem entre tots, i alguns, com jo, a desgrat, va retransmetre una corrida de toros. En el noticiari del migdia entrevistaven a tothom, menys els toros. Per a ells, tot un esdeveniment. No entraré en la disputa animalista. La dels toros és una tradició ancestral que, com recorda sempre Salvador Távora, ve de molt lluny i està lligada a les festes populars, fins i tot a la Catalunya que els ha prohibit. Que ells s'ho facin. Els que vulguin que hi vagin. Però que els retransmetin per la televisió pública espanyola és una vergonya, una mirada a un passat televisiu ple de toros i futbol amb el qual el règim assassí de Franco adormia els ciutadans. Per als sàdics, la retransmissió pot ser molt emotiva. La sang que regalima pel llom de l'animal. El picador furgant amb força contra la fúria. Tot plegat es veu millor en primer pla. Els vestits de gala dels toreros són una simfonia policromàtica. I després els pasdobles. Espanya cañí . Prou retransmissions.
Els Joglars tornen a Catalunya. Després de passar l'estiu actuant a Mèxic, Els Joglars tornen a Catalunya sota la direcció de Ramon Fontserè. Concretament, al festival Temporada Alta gironí amb l'espectacle El coloquio de los perros , de Cervantes. Com deuen recordar, fa uns mesos Albert Boadella, que cofirma la dramatúrgia d'aquesta coproducció amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico, va deixar la direcció d'Els Joglars i la va traspassar a Fontserè, actor i director ara del grup més veterà del teatre català, que Boadella havia exiliat de Catalunya per raons molt personals. Una normalització necessària.
Un musical de Sau. Em comenten que el guadianesc Ricard Reguant està preparant un espectacle sobre el grup Sau. Es dirà, lògicament, Boig per tu , i sembla que es vol seguir el model d' Hoy no me puedo levantar , el musical de Mecano. Una història, amb amor, desamor i rock, que vagi lligant les lletres de les cançons del grup de Carles Sabater i Pep Sala. L'espectacle, si arriba a bon port, s'estrenarà al Barts, un espai eclèctic en la seva programació que, com tots els teatres amb un aforament mitjà o gran, va boig per trobar alguna producció en la magra temporada que encetarem. Les empreses catalanes no tenen recursos financers i per això veurem moltes coses de les Espanyes i reposicions.
