06/05/2015

Volem una ministra francesa i un nu massiu als Max

2 min

Crític TeatralEls Molière.“I ara li donem la paraula a un representant sindical”, va dir el presentador. I de l’escala helicoïdal va baixar completament nu Sébastien Thiéry, autor teatral i actor, candidat al premi Molière 2015. La sorpresa va provocar rialles a la platea del teatre, on hi havia la ministra francesa de Cultura, Fleur Pellerin. Las càmeres de France 2 la van enfocar. Va riure tapant-se el rostre i va seguir amb la cara distesa, amb somriure amable i amb posat elegant les paraules d’un artista que li recriminava que l’autoria teatral estigués penalitzada per l’envejable sistema laboral francès del món de l’espectacle, conegut com el dels intermitents, que bàsicament cobreix l’atur entre dos contractes. Thiéry es queixava perquè, de tot el sector, només els autors no tenen dret a l’atur. Va baixar de l’escenari i es va situar a menys de dos metres de la ministra. Va marxar amb un fort aplaudiment. Després vam saber que la cerimònia s’havia assajat, però ni se li havia comunicat a la ministra ni France 2 hi va posar cap objecció, només va retardar uns minuts l’emissió per advertir que hi havia escenes no aptes per a menors de 12 anys.

A Espanya? Quina diferència amb el que hauria passat a Espanya! De quin color s’hauria posat el corbatí de José Ignacio Wert? Segur que el realitzador de l’emissió ja seria a l’atur. Però França es pren molt seriosament la cultura i les seves expressions. El gener del 2014 François Hollande va complir la seva promesa de rebaixar l’IVA cultural al 5%.

Tots en pilotes. El 18 de maig Barcelona acollirà la gala d’entrega dels premis Max de les arts escèniques, que serà retransmesa per La 2. Uns premis amb trampa: la SGAE voldria que fossin els grans premis del sector, però difícilment ho poden ser quan la primera exigència de les bases és que les candidatures siguin presentades per socis de l’entitat, de manera que una tercera part dels espectacles estrenats no hi acaben concursant. A banda d’això, proposaria una acció a la gala, on convidaria el ministre del ram: un nu integral i paritari d’una quarantena d’artistes que malviuen de l’ofici cantant una versió d’Aquarius de Hair o de Delicious indignities d’ Oh! Calcutta! reescrita pels directors de la revista Mongolia. En aquest país tots els artistes estan en pilotes.

stats