27/06/2012

Una breu mirada sobre el festival Grec 2012

2 min

Estimular la curiositat. Te raó el director del Grec quan demana curiositat als espectadors. I d'aquí ve la publicitat amb què es difon: què hi ha darrere el Grec? Doncs hi ha una popular i festiva inauguració. ¿I després? Força risc. No hi ha creadors del mainstream internacional, però sí companyies i espectacles que tenen una gran presència en l'Europa de les arts escèniques. I em refereixo a la companyia Théâtre du Complicité i al seu director Simon McBurney, que ens han visitat amb resultats espectaculars en altres ocasions. Em refereixo, esclar, a Calixto Bieto, que proposa una mirada sobre El gran teatro del mundo de Calderón com una cantata cuinada amb l'incomparable Carles Santos. I en l'òrbita de Bieito, a través del Barcelona Internacional Teatre, la proposta d'una òpera de repertori, Don Giovanni , que no té res a veure, diuen, amb el repertori. També recomano Peeping Tom, coneguts pel seu pas pel Temporada Alta, una companyia de teatre-dansa punyent i agosarada, i els alemanys de She She Pop i Els Seus Pares, avalats per l'èxit al seu país i la coproducció del Hebel Teatre, una font de descobriments.

Els nostres directors. Sigui dit, tot això, sense oblidar que hi ha produccions d'aquí amb prou interès, com les que dirigeixen Josep Maria Mestres, Sílvia Munt, Carme Portaceli, Magda Puyo, Gloria Balañà, José Sanchis Sinisterra i la coreògrafa Maria Rovira.

El fet diferencial (I). Més enllà, en el Grec 2012 hi ha dos factors diferenciadors. El primer és la programació musical, que aposta per noms poc coneguts i defuig l' star system musical. La música havia estat sempre una de les qüestions més problemàtiques del festival.

El fet diferencial (II). L'altre és la instal·lació d'una carpa (de fet, dues, perquè en una altra hi ha programació de circ, més abundant que mai). La carpa Hub, a la plaça Margarida Xirgu, rememora el que va ser en aquells anys daurats la carpa Bardelona del Festival de Tardor. El Hub es vol com un espai per a espectacles petits i de relació entre creadors, intèrprets i espectadors, un cau on, pausadament, es pugui gaudir i parlar del món de l'espectacle. És una molt bona idea i probablement serà una de les sorpreses del Grec.

stats