Un art amb poc públic . La dansa va ser l'art escènic amb una davallada d'espectadors i de funcions més important a tot Espanya la temporada passada -segons dades de la SGAE-, una tendència negativa que va començar el 2008. I es tracta bàsicament de dansa contemporània, ja que pràcticament no hi ha companyies de ballet ni de neoclàssic. Però els ballarins no es rendeixen. Toni Jodar -ballarí i coreògraf amb una impressionant trajectòria- fa temps que vol trencar les reticències sobre aquest art que, en no ser narratiu i moltes vegades no tenir ni un fil argumental, sembla massa abstracte per a l'espectador acostumat que li donin tot mastegat. Va començar amb Toni Jodar explica la dansa en 50' (2002) i ara, amb la col·laboració de Beatriu Daniel, una de les persones més coneixedores del món de la dansa, segueix aquesta tasca divulgativa amb BdDANSA , un projecte precisament adreçat a formar públics. No només aquí. Resulta que acaba de tornar d'una gira per la Xina (Xangai, Pequín, Guangzhou) amb Explica dansa , una versió de La dansa no fa por que Jodar va portar per biblioteques de Barcelona. El mestre Maurice Béjart, en una de les seves visites al Liceu de Barcelona, va dir: "La dansa serà l'art del segle XXI". A la resta d'Europa hi ha més sensibilitat per l'univers del moviment. Aquí s'ha d'anar explicant. Vagin a veure dansa, que reconforta! I si els espectadors no vénen, els ballarins els van a buscar. Com a In situ , una exhibició de dansa que aquest any es farà (el dia 16) al vestíbul de l'estació de metro de plaça Universitat.
Un nou càrrec al Liceu. El Liceu anunciava la setmana passada les primeres mesures del pla estratègic 2014/2017 que està elaborant el nou director general, Roger Guasch. Ves per on, el que el senyor Guasch ha fet és el que fan tots els que arriben a alguna poltrona: remenen les fitxes i les tornen a posar. El fet és que la primera mesura suposa augmentar el nombre de departaments de set a vuit, ja que comunicació i relacions institucionals se'n va de màrqueting. I, esclar, es fitxa un nou càrrec (Joan Corbera). Guasch entona la cantarella d'aconseguir més recursos via entrades o patrocini. Lògic. Ja ho havíem sentit. La gestió, en aquestes coses, és el que diferencia l'èxit del fracàs. La primera mesura no és precisament engrescadora ni gaire imaginativa. Però el temps ho dirà.
