De quan les dones van descobrir l’orgasme

Barcelona‘L’habitació del costat’ LA VILLARROEL 21 DE NOVEMBRE

Més que el títol cal mirar el subtítol, The vibrator play, per copsar l’abast d’aquesta proposta de la nord-americana Sarah Ruhl, de qui fins ara només coneixíem l’ Eurydice que va visitar el Grec el 2011. A L’habitació del costat Ruhl ridiculitza la ignorància sobre les relacions sexuals de la burgesia nord-americana de finals del segle XIX al mateix temps que entona un cant seixanter sobre els beneficis de l’orgasme.

L’autora mostra com l’invent d’un doctor i científic capaç de curar qualsevol malaltia de l’ànima revoluciona el petit entorn burgès, i com les dones accedeixen a la joia sexual, a l’explosió de plaer que fins ara el matrimoni els havia negat. I ho mostra a bastament en un seguit d’escenes hiperbòliques en què el doctor, armat amb una mena de consolador antediluvià, atén les pacients, que criden i criden mentre gran part del públic riu i riu.

El director, Julio Manrique, diu que ha vist en aquesta comèdia “una mirada plena de llum, oberta al misteri, al plaer, a l’humor i la màgia”. Doncs haurem d’anar a l’oftalmòleg. L’obra en si mateixa resulta banal, llevat d’alguns fragments que albiren la poesia i que mostren la indubtable qualitat de l’escriptura de l’autora. Certament que hi ha humor. Groller, i més intel·ligent en alguns dels diàlegs. De misteri, cap. Potser si la direcció hagués optat per no mostrar l’habitació del costat (tot i que ho marqui el text) la poesia hauria tret el cap. O potser el que manca és una mica més de farsa per sostenir el pobre argument.

Bon repartiment, això sí. La joia vital de Carlota Olsina és encomanadissa, Mireia Aixalà se’n surt amb un paper tan histèric com ridícul i Pol López enlaira de manera especial el seu pintor enamoradís. Ivan Benet i Alba Florejachs es mereixen més del que l’obra els pot donar. Atenció a un detall: faltava una dida negra i els de La Brutal la van trobar. I renoi com se’n surt del repte aquesta jove Adeline Flaun.