Els eterns mals de la humanitat

L libertat , una paraula que s'ha invocat i cridat per fer de tot. De bo i de dolent, i que tothom fa servir sense saber gaire bé què es, què significa, excepte quan no la té. Santiago Rusiñol va titular així (amb la ironia que el caracteritzava) la seva comèdia satírica sobre el seu propi relat del mateix títol en què denunciava la hipocresia, el racisme de la societat del seu temps, fa més de cent anys. Rusiñol ho va explicar molt bé. Amb claredat i amb humor, quan era escaient.

El Teatre Nacional de Catalunya recupera aquesta obra, que per alguns serà rabiosa actualitat, però que en realitat té un perfum una mica tronat, per bé que els comportaments humans denunciats siguin presents amb altres formes més refinades i la xenofòbia creixi amagada darrere d'un fals populisme. El racisme en els nostres temps té un clar fonament econòmic. Encara que en el respecte per la diferència, per l'altre, no s'hagi avançat tant com seria desitjable, Barack Obama és a la Casa Blanca i la societat urbana és molt més multicultural arreu.

Acomiadaments a l'obra i al TNC

Josep Maria Mestres firma la dramatúrgia i direcció de Llibertat! Un primer acte en to de farsa costumista amb l'arribada de l'indià i el nen negre (el Moreno), un segon acte en què emergeix l'oposició entre els grans ideals i les conductes individuals i un tercer acte que Mestres porta fins a l'actualitat amb una pirueta sonora que repassa la història fins als nostres dies. Innecessària maniobra si no fos perquè amb aquesta maniobra la revolta obrera contra els acomiadaments a la fàbrica dels fills de l'indià (vint a l'obra) agafa un gran realisme al TNC (onze acomiadaments), però que resulta innòcua en el tema central del racisme.

De tot plegat ens quedem amb la resposta de Pere Anton (el sempre impecable Jordi Martínez) quan Jaumet el Negre li demana la mà de la seva filla Florentina en nom de la llibertat, i aquell li respon que allò de la llibertat, la fraternitat i la igualtat és una qüestió política, i que el que ell demana és alguna cosa molt més seriosa. És a dir, inacceptable. Per nosaltres aquest és el missatge més actual de Rusiñol, perquè els polítics manipulen les paraules, les estadístiques i el que calgui mentre més de sis milions d'aturats no poden escollir res. Llibertat?

Amb un bon espai escènic (Pep Duran), en aquesta comèdia coral ens va agradar especialment el Martinet de Roger Casamajor, el mestre d'Artur Trias i la senyora Carme de Maife Gil. Una funció que es deixa veure força bé, perquè a la fi l'egoisme sembla ser l'únic valor que cotitza a l'alça.