Un exercici d’estil força insípid de T de Teatre i Ciro Zorzoli

BarcelonaÉs encomiable la voluntat de la companyia T de Teatre de renovar-se i buscar nous reptes escènics al llarg de la seva ja llarga trajectòria. I d’aquí que encarreguin textos, contractin directors i ampliïn fins i tot la plantilla del grup si ho consideren necessari. D’aquí també que s’hagin aventurat a col·laborar amb l’argentí Ciro Zorzoli, referent del teatre argentí i insistent rastrejador dels codis teatrals. Premis i càstigs no és pròpiament una funció sinó una sessió de taller d’interpretació. Més ben dit, la paròdia d’un taller d’interpretació força clàssic. Una feina que connectaria amb el gran triomf del creador d’ Estado de ira (tres anys en cartell, però amb una funció a la setmana) que ensenya justament un assaig de teatre de Hedda Gabler amb certes complicacions.

Premis i càstigs és un joc escènic, teatre dintre del teatre, en el qual durant una bona i llarga estona els actors i actrius mostren com es fuma, com es cus, com s’escriu a l’escenari, com es pela un plàtan, com s’acarona. Un delicat exercici d’estil, un variat de gests i excessiva subtilitat per a una comèdia insípida que vol fer virtut de la subtilitat, la contenció i el gag mínim.

A partir d’una pausa en l’assaig, i tot penetrant en una escena d’un drama rural desconstruït, la sessió esdevé menys original però també més humorística. A la fi, l’intent de confrontar l’intèrpret amb les accions i la personalitat del personatge esdevé lleugerament monòton. Sobretot per a aquells espectadors que no estan il·lustrats sobre les particularitats dels processos creatius.