TEATRE

Un fantàstic vodevil quàntic de Javier Daulte

Crítica de '4d òptic' a la Biblioteca de Catalunya

‘4d òptic’

BIBLIOTECA DE CATALUNYA | 2 8 DE NOVEMBRE

Llevat d’un títol poc atractiu i gens definidor, 4d òptic és l’espectacle més ben dirigit i més ben interpretat de la cartellera de Barcelona en aquests moments, amb permís de la família Coleman. Un espectacle que mostra l’altíssim nivell dels intèrprets catalans quan tenen una direcció brillant, imaginativa, com la de l’argentí Javier Daulte.

4d òptic és un vodevil quàntic sorgit del taller que Daulte va impartir a la Beckett el 2003 i estrenat a la mateixa sala. Quinze anys després, l’autor i director l’ha reprès amb els mateixos actors i actrius que la van interpretar, excepte el desaparegut Quim Dalmau. La funció és una mostra de talent teatral pels quatre costats sobre una història de realitats alternatives. Una realitat és la d’un laboratori de científics que investiguen qüestions òptiques; i l’altra, una mena de culebró amb assassinat inclòs que va passar temps enrere en algun castell de ves a saber on. Un accident al laboratori fa que aquella realitat penetri en la dels científics, que hauran d’evitar que amenaci l’equilibri universal. Tant se val, al capdavall, perquè el text està al servei d’un joc teatral sorprenent, misteriós, alegre i tremendament divertit.

Però tornem als intèrprets. Sandra Monclús, Jordi Rico, David Vert, Núria Legarda, Carme Poll, Albert Triola i Antònia Jaume estan fantàstics en el joc compartit i en cadascun dels moments de glòria que el director els regala, però el de Nora Navas és impressionant, aclaparador. Com ho és la capacitat i concentració de tots plegats en les situacions en què les dues realitats conflueixen al mateix temps. I ho és també com, dintre del guirigall de corredisses, portes que s’obren i es tanquen i de converses creuades alhora, el text i la funció flueixen amb un ritme endimoniat sense cap error. Per a mi, a la proposta li sobra un mica de recorregut a la part final, però això no li treu gota del fruir delitós durant més de cent minuts. Vagin a veure’l, sisplau, i gaudeixin.