ARTS ESCÈNIQUES
Misc 12/11/2017

Una immillorable dedicatòria

Crítica d''Out of context-For Pina', al Teatre Municipal de Girona

i
Santi Fondevila
2 min
Una immillorable Dedicatòria

Girona'Out of context-For Pina', al Teatre Municipal de Girona. 11 de novembre

“N othing compares 2U”. Això li diu Alain Platel a Pina Bausch en una versió de la cançó de Sinéad O’Connor mentre l’únic ballarí que queda a l’escenari abraça amb immensa tendresa una voluntària del públic. Tota una declaració d’amor sense paraules que emociona fins a la llàgrima i un moment que fa totalment palesa la dedicatòria del títol. El cofundador de Les Ballets C de la B estava assajant quan va morir la creadora de la dansa teatre, la inimitable Pina Bausch, el juny del 2009. Platel era i és un dels seus admiradors i Out of context-For Pina és el seu homenatge, el seu emotiu regal i segurament també una mena de teràpia per cursar el dol de la pèrdua. Un dol que retorna cada any com els fidels el dia de Tots Sants i que s’ha convertit en una de les joies d’aquesta companyia de vocació mundial.

Pina Bausch va rescatar els ballarins de l’anonimat que tot sovint imposa la dansa contemporània donant-los accés a unes identitats i uns personatges i refermant així la seva individualitat. I a Out of context, Platel treballa sobre aquesta idea d’on emergeixen perfils tan poderosos com els que creaven Dominique Mercy o Jan Minarik. Em refereixo al joc d’inofensiva ingenuïtat, capriciós i infantil de Rosalba Torres Guerrero i el divertit xulo piscines, el forçut del circ de Ross McCormack.

Es tracta d’una de les creacions més austeres de Platel i també una de les més ben estructurades. Escenari buit. Dos micròfons de peu i un petit munt de teles del color dels monjos tibetans. Els ballarins accedeixen a l’escena, es despullen fins a quedar-se en roba interior i es cobreixen amb els mantons. Comença un ritual sonorament aspre que evoca la part més animal dels éssers humans, el reconeixement dels individus pel tacte i l’olfacte. Una llarga frase coreogràfica sense altre espai sonor que les onomatopeies animals, sorolls indescriptibles. Després la tribu juga i canta i s’imposa el joc lúdic i divertit per retornar al ritual de relacions i el pas à deux final que commou tots els espectadors, que estan drets.

stats