Amb la intenció d’‘épater’ i eliminar els burgesos
L’obra de l’italià Davide Carnevali i la posada en escena d’Albert Arribas han tancat la temporada al TNC
‘Actes obscens en espai públic’ TNC 6 DE JULIOL
El tancament de la temporada al Teatre Nacional de Catalunya (amb un nivell d’ocupació que voreja el 85 %) ha sigut decebedora. I no tant pel contingut parafilosòfic de l’obra de l’italià Davide Carnevali, sinó per l’erràtica, pretensiosa i avorrida posada en escena d’Albert Arribas, que firma també la traducció.
Davide Carnevali, de qui coneixem Confessions d’un expresident i la notable Variacions sobre el model de Kraepelin, va rebre l’encàrrec de Xavier Albertí d’escriure una obra inspirada en la pel·lícula Teorema de Pasolini. L’autor reprèn més o menys els perfils dels personatges i, sobretot, la idea motriu d’un àngel exterminador que desballestarà la plàcida vida d’una família burgesa seduint-la amb un amor sense intercanvi. I posats a fer, l’autor inclou en el text referències dels sagrats evangelis i alguna cosa de la filosofia de Benjamin en un contundent aiguabarreig de religió i marxisme, un manifest antiburgès amb l’objectiu de “reactualitzar un nucli mític i oferir-lo al lector (?) contemporani a través d’una estètica i un llenguatge nous”.
Tot plegat, una mena d’oratori laic de formes contemporànies. Això és, una sèrie de monòlegs embolcallats amb accions performatives que componen un cínic retaule sobre l’adveniment del metafòric messies a la nostra societat. Es tracta d’una obra arriscada que, en tot cas, necessitava una direcció amb més experiència i menys ampul·lositat per captar l’atenció de l’espectador. No n’hi ha prou moblant l’escenari amb un garbuix d’objectes, ni té sentit embrutar-lo amb terra o trencant la vaixella per donar volada a aquests monòlegs que parlen de l’amor materno-filial, del de la nòvia pel seu amant, que deambulen pel sentit real de l’obra artística i que qüestionen Déu amb un humor que rescata la volguda seriositat de la proposta de Carnevali i Arribas.
