Publicitat
Publicitat

Un melodrama aigualit

El polifacètic Albert Espinosa torna al teatre amb una obra ambiciosa en la qual, lògicament, es troben els eixos temàtics del seu treball teatral. Vull dir: la família, la mort i la malaltia. Aquí cal afegir-hi el futbol, tot i que la importància dins del muntatge es redueixi a l'espai escènic i a alguna acció (juguen de debò), ja que no incideix directament en l'argument. Fins ara el teatre d'Espinosa es covava dins del realisme amb divertides distorsions poètiques. Un teatre marcat sempre per una sinceritat emocional que evitava caure en la sensibleria. M'enrecordo especialment d' Idaho i Utah , 4 bailes o de Tu vida en 65' . La seva força residia a tractar amb optimisme el món malgrat les circumstàncies adverses que patien sovint els seus personatges.

Els nostres tigres beuen llet , el títol d'un poema de la Nobel Wislawa Szymborska, és la història d'una família a través de dos moments distanciats per vint anys: els jovenets que juguen a futbol i els adults que tornen per la imminent mort del progenitor. Uns fills que odien el pare, un director de cinema de caràcter fort, i enyoren a la mare, de qui ni tan sols es van poder acomiadar el dia de la seva mort. Passa, però, que al text d'Albert Espinosa li manca la contundència de la paraula que mou les idees, per més que hi hagi una pretensió de cites profundes que s'esvaeixen dins l'obra. L'argument és interessant i teatral i els temes centrals (la mort, l'amor) oferien grans possibilitats, però l'escriptura no està a l'altura, cau en la sensibleria fins a arribar al melodrama. La posada en escena, per molt imaginativa que sigui, no dibuixa personatges profunds, remoguts per la vida i els sentiments. Manca, per mi, una confrontació que dinamitzi l'acció i que és inviable amb el pare malalt d'Alzheimer, cosa que, per altra banda, proporciona moments humorístics. Sort d'Andreu Benito, que aguanta la funció. Es malgasta la presència de grans actors com Joan Carreras, Francesc Garrido i Andrés Herrera, reduïts a personatges esquemàtics dels quals no sabem, ni intuïm, gairebé res.

Els llibres que ens fan grans