Una mica d'ironia per riure una estona

Blanca Bardagil, Marta Buchaca, Jordi Casanovas, Cristina Clemente, Guillem Clua, Jordi Galceran, Llàtzer Garcia i Alberto Ramos, vuit autors de les noves fornades de la dramatúrgia catalana, s'han ajuntat per a aquesta producció de la Sala Flyhard pensada ja directament per a la sala 2 del Club Capitol, on Smiley , de Guillem Clua va triomfar durant bastants mesos. Si en aquella ocasió es tractava d'una comèdia estrenada a la petita Flyhard que va ser rescatada per al teatre comercial, la proposta d'I love TV no amaga la seva vocació d'arribar al gran públic tant pel que fa a l'elecció del tema, la caixa tonta o televisió, com per l'estructura de l'espectacle.

Cadascun dels autors/autores ha escrit una de les escenes d'aquesta comèdia amb monòlegs i diàlegs que no va més enllà d'una certa ironia cap als programes de televisió i que, en realitat, no planteja cap situació diferent de les que podríem veure en algun programa més satíric. Això sí, es tracta de donar una volta de cargol al món televisiu per riure una mica de com es fan les coses i de com aquest mitjà ha suplantat la realitat. Un espectacle, doncs, ple de referents que, curiosament, no són únicament actuals, sinó que fins i tot es remunten en el temps a sèries com Heidi , El coche fantástic o i Gran Herman o. L'únic element de cohesió és el tema, i el tractament està clarament dirigit per aconseguir fer riure l'espectador sense deixar més empremta que la bona estona que hagi pogut passar. Com es podia esperar, hi ha esquetxos més enginyosos i simpàtics i d'altres de menys agraïts. El que segur que ens quedarà d'aquest I love TV és la qualitat escènica d'Alba Florejachs, descoberta a La Villarroel per Carol López, i que demostra que qualsevol material entre les seves mans agafa una dimensió interpretativa fenomenal. Sergi Matamala i Francesc Ferrer ho fan bé, però es que Florejachs està cridada a fer coses molt interessants. Per això ens quedem amb l'última escena. La mare que grava en radiocasset les sèries de televisió per al seu fill perquè el pare no les hi deixa veure. Un bon i ocurrent embolic. Si volen riure una estona i no són gaire exigents, gaudiran. Ara, l'esperit de la Flyhard en aquesta funció queda una mica diluït.