"Aquest llibre potser no s'hauria de llegir mai". Així tanca Carmen Machi l'adaptació escènica que Josep Maria Pou i Marc Rosich han fet de Fuegos (1936), un text primerenc de Marguerite Yourcenar en prosa poètica que avui en dia sona estrany, sense gaire interès, malgrat l'esforç de quatre grans actrius. Fuegos és fred, per molt que parli d'amor i desamor, de la passió fins a les últimes conseqüències. Machi, molt continguda, un encert de Pou, exposa el seu dolor per la pèrdua de l'amant. Sona com a leitmotiv una versió de Ne me quitte pas . La dona abandonada convoca Maria Magdalena (Cayetana Guillén Cuervo), Clitemnestra (Nathalie Poza) i Safo (Ana Torrent), que encadenaran els monòlegs de les seves turbulentes relacions rubricant cada final amb el crit desesperat i tràgic ja conegut. Però els parlaments de les tres heroïnes tenen els mateixos ressons. Matisos? Pocs. Yourcenar, imaginem, volia que el lector construís en el seu imaginari les tensions amoroses que desencadenen les conductes de les protagonistes. Però la paraula escrita construeix una imatge molt diferent de la paraula dita. Potser Yourcenar hauria hagut d'afegir: "Tant de bo aquest llibre no es representi mai". El públic, però, va aplaudir l'elegant presència de les quatre estrelles.
