18/02/2018

Una sidra molt amarga al Teatre Lliure

2 min
Eduard Farelo i Emma Vilarasau a ‘Si mireu el vent d’on ve’

BarcelonaLa britànica Nell Leyshon va guanyar el premi Evening Standard a l’obra “més prometedora” amb Comfort me with apples, que entre nosaltres s’ha traduït molt encertadament amb la tornada d’una cançó popular catalana. I certament que l’autora, que va començar a la literatura com a novel·lista, mostra en aquesta obra ambició poètica i molta traça per al dibuix de personatges i per a la dialèctica dels diàlegs, però també promet més del que ofereix.

El text de Si mireu el vent d’on ve sembla assolir els postulats del drama rural decimonònic en els termes de representar les passions humanes de manera límit, en un marc primari i referides habitualment a un conflicte d’honra. Una altra cosa és si aquest drama rural transcendeix el context i l’anècdota que determinen el conflicte i albira una mirada més universal que identifiqui categories més que individus. I no és el cas. L’obra s’aixeca al voltant d’un personatge potent que condiciona les actituds i la vida de la resta en el context d’una finca de pomers on s’elabora sidra. La Irene acaba de perdre el marit i conviu amb el seu germà Len i amb el seu fill Roy, bessó de la Brenda, que va marxar fa tres anys després d’uns fets que van destrossar la família. Per què el Roy és un pobre noi sotmès a la mare? Per què la Brenda no ha tornat ni un sol cop a casa durant els tres anys? Per què la Irene no suporta la Linda, una veïna que en la infantesa va ser com una germana per als bessons?

El director de la proposta al Teatre Lliure, Fernando Bernués, acredita la Irene com un gran personatge. I no n’hi ha per tant. L’antipatia, l’agror i l’amargura que destil·la seran encara més incomprensibles quan coneguem les raons. Molt evocador i fins i tot impressionant l’espai escènic de Max Glaenzel, si bé ens resulta massa extens per concentrar les passions del drama. Bones interpretacions però molt unidireccionals, amb l’excepció del Len d’Eduard Farelo. Quin gran actor. Quina composició! Creïble, ajustada i convicent donant vida a un nen de quaranta-i-molts anys.

stats