06/08/2017

Aena té un president (i un ministre)

2 min

Els treballadors d’Eulen tenen tant de dret com el que més a fer vaga i a exigir que les seves reivindicacions laborals siguin ateses, encara que les conseqüències immediates de la seva protesta siguin tan ostentosament molestes per a les víctimes col·laterals del conflicte, que no som altres que els usuaris de l’aeroport del Prat. Ens pertoca fer l’esforç de comprendre-ho i de posar-nos en el seu lloc. Una altra cosa és que nosaltres també tinguem el dret a somiar amb un model aeroportuari en què aquests treballadors fossin recol·locats en altres tasques més útils que la que actualment duen a terme, perquè qualsevol que hagi passat pels controls de seguretat del Prat (i pels de Son Sant Joan, a Palma) sap que la seva aparatositat és inversament proporcional a la seva eficàcia. Això no és imputable als treballadors sinó als responsables de la gestió dels aeroports, és a dir, Aena i el govern d’Espanya.

Aena s’ha inhibit fins a la completa deixadesa en l’assumpte de la vaga dels treballadors de seguretat, arribant a l’extrem de deixar passar tretze jornades de protesta abans d’asseure’s a la taula de negociacions. Tretze jornades durant les quals el caos a les instal·lacions del Prat ha estat complet i més de deu mil passatgers han perdut els seus vols, amb els forts perjudicis que es deriven d’aquest fet. I tretze jornades que tenen continuïtat aquesta setmana, perquè quan finalment Aena ha comparegut a negociar, ho ha fet amb un perfil baix i amb la participació de la directora de l’aeroport del Prat, Sònia Corrochano, per presentar una proposta d’acord que, per ser amables, es pot qualificar com de paper per guanyar temps.

Però temps és precisament el que no hi ha. És oportú preguntar-se on para el president d’Aena, José Manuel Vargas, que encara és l’hora que obri boca sobre un assumpte que a cada minut que passa obliga a exigir amb més força la seva dimissió. Vargas, val la pena subratllar-ho, va accedir al seu actual càrrec després de ser conseller delegat del diari Abc i del grup que l’edita, Vocento, de reconeguda i comprovada ideologia de dreta nacionalista espanyola. Un pepero de pedra picada, vaja. Potser això explica que ell i el ministre de Foment apliquin al Prat la recepta del seu líder Rajoy: deixar podrir els conflictes i aparèixer quan ja estan en plena descomposició amb actituds i propostes que semblen burles. Aquest cap de setmana, el ministre Íñigo de la Serna es va dignar a encarnar-se en l’atribolada figura del seu secretari d’estat, un tal Julio Gómez-Pomar, que va tenir un comportament profundament turismofòbic en censurar els passatgers, que segons ell acudeixen a l’aeroport hores abans de la sortida dels seus vols només per emprenyar, i sobretot els treballadors, que es veu que fan reivindicacions forassenyades i inacceptables, com un increment salarial del 30% (actualment cobren uns 900 euros). Senyors Vargas i de la Serna, se’ls espera al Prat i ja ha sonat l’últim avís.

stats