Publicitat
Publicitat

Alejandro i els pensadors

El portaveu del PP al Parlament, Alejandro Fernández, afirmava ahir a Catalunya Ràdio que els referèndums no són un instrument adequat per resoldre les grans qüestions de país, com ara les referents a la sobirania nacional, i esmentava com a autoritats favorables a la seva idea dos politòlegs importants, l’italià Giovanni Sartori i el canadenc Michael Ignatieff. Si ens hagués de permetre un consell d’amic, li recomanaríem al portaveu Fernández que no es cregui tot el que diguin a la FAES.

Sartori, mort recentment, era un pensador polític gran, tan gran que no cap en un article d’opinió però encara menys en unes declaracions d’un portaveu d’un dels partits més corruptes d’Europa. Deixem-ho en això: Sartori va ser un irònic formidable i, davant d’un govern tan barroer i delictiu com el del PP a Espanya, és ben possible que s’hagués divertit tan furiosament com ho va fer amb el de Berlusconi a Itàlia, al qual va fustigar sense pietat i sense descans. No crec que hagués estat partidari de la independència de Catalunya, però l’espectacle de la caiguda del sistema polític espanyol del 1978 li hauria suscitat opinions massa càustiques per als delicats estómacs dels fills de l’aznarisme, com el mateix Fernández.

Pel que fa a Ignatieff, és un d’aquests conservadors d’una integritat intel·lectual que el PP ja fa temps que no es pot permetre. És cert que és contrari no tan sols als referèndums, sinó també a la ruptura dels estats tal com els coneixem, perquè considera que són estructures prou àmplies i flexibles per permetre que cada ciutadà hi desenvolupi la seva identitat nacional i el seu sentiment de pertinença. Però a condició que l’estat mantingui i faciliti les condicions perquè això sigui possible, esclar. Quebequès unionista, reflexiona així sobre els motius de la decisió (en referèndum) dels quebequesos de romandre com una part del Canadà: “Els quebequesos van decidir que la millor opció era que les dues nacions compartissin un mateix estat. Perquè els canadencs anglesos mai s’han oposat al fet que els quebequesos tinguin una identitat diferenciada, ni han rebutjat mai que la fidelitat principal dels quebequesos és amb França i no amb el Regne Unit”. Parla de decidir, de compartir i de respectar. No de menysprear reivindicacions ciutadanes, d’actuar contra la pluralitat lingüística i cultural, de recollir firmes contra lleis d’autogovern, de perseguir urnes, de processar líders, de judicialitzar la política i d’amenaçar de suspendre autonomies o d’insinuar l’ús de les forces armades. No parla de res del que fa el govern d’Espanya.

Ignatieff pensa que els referèndums debiliten la democràcia, és cert. I ho pensa perquè s’aferra a la idea de la democràcia representativa, i per això diu també: “La gent no està farta d’elegir polítics; està farta d’elegir polítics irresponsables, que roben”. Democràcia representativa: ¿saben al PP què significa això, senyor Fernández? Si volen citar autors, citin Pérez Reverte o Vargas Llosa (el d’ara, no el jove), que fan més per vostès.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT