Aló, senyor bisbe
Últimament els cappares de l'Església catalana són molt actius oferint entrevistes als mitjans, amb el consegüent èxit de crítica i públic. Segurament recorden encara monsenyor Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, que va obtenir una ovació unànime en afirmar que les dones no poden dir missa de la mateixa manera que els homes no poden parir. També es va ficar amb els homosexuals -un clàssic del repertori clerical- i es va quedar tan descansat com Nostre Senyor en el setè dia.
Despús-ahir va ser el bisbe de Solsona, Xavier Novell, qui va acudir als estudis de Catalunya Ràdio perquè l'entrevistés Tatiana Sisquella a La tribu . Monsenyor Novell es va referir a les declaracions del seu col·lega, i, ja que s'hi posava, va reblar el clau. El senyor bisbe també es va declarar contrari al sacerdoci femení i va voler precisar que el sacerdoci no és un dret, cosa que no pot ser més certa. Però quan va voler justificar que les dones en siguin apartades per l'Església, la cosa ja va entrar en un terreny una mica més relliscós. Segons monsenyor, el sacerdoci catòlic és cosa d'homes, com el conyac Soberano, per la senzilla raó que Jesucrist, que era el Fill de Déu, es va encarnar en un home i es va envoltar de dotze apòstols que eren també tots homes.
Home (o bisbe), què vol que li digui. Si es tracta d'emular l'exemple de Crist de manera exacta i puntosa, ens ho posa molt difícil. Pensi que el Fill de Déu no tan sols va triar néixer amb els cromosomes XY, sinó que, segons la dogmàtica vigent, també va escollir fer-ho del ventre d'una dona verge, que havia estat fecundada per un ocell vingut del més enllà. Convindrà amb mi que això marca un nivell francament difícil d'igualar. Si comencéssim a exigir acreditacions per accedir al sacerdoci, em temo que entraria més aviat un camell pel cós d'una agulla que no pas trobaríem ningú que fos digne d'exercir de ministre de Déu a la terra, no li sembla?
En la qüestió dels homosexuals, el bisbe es va mostrar subtil: va dir que ser gai o lesbiana no és pecat, sinó que el que és pecat és exercir-ne. Bona, aquesta. És a dir: el pecat no és que t'agradi la carn, sinó que et fotis un entrecot. Un (o una) pot ser homosexual i no pecar, a condició que mantingui la seva sexualitat en l'àmbit contemplatiu. Potser és per això que, entre els mateixos sacerdots catòlics, abunda tant el personal que va perdent oli, àdhuc de vegades (perquè l'ésser humà és fal·lible) de manera ben matèrica i, per dir-ho així, palpable. Només per curiositat, senyor bisbe: aquesta circumstància també té a veure amb la imitació dels apòstols a la qual feia vostè referència? Al capdavall, en una colla de dotze homenots no seria estrany que n'hi hagués algun que fos una mica més sensible que els altres.
En fi, naturalment, no cal dir que el bisbe de Solsona i l'Església catòlica tenen tot el dret del món a sostenir les opinions que creguin més oportunes sobre el món i la bolla. Tant, com a mínim, com el que tenim nosaltres a fer-ne cas omís.
