EscriptorEl govern de la Junta d'Andalusia (format per PP i Ciutadans, amb el suport de Vox) ha agafat per fi el toro per les banyes: activa una línia de subvencions per ajudar els andalusos que es trobin “afectats per la immersió lingüística” i per evitar “un abandonament gradual de les arrels culturals entre els descendents d'andalusos a l'exterior”. Per si algú es perd, aquest “exterior” tenebrós on un andalús es pot veure ominosament “afectat per la immersió lingüística” està format per les Illes Balears, el País Valencià i —naturalment— la díscola Catalunya, per a la qual els dirigents i militants dels partits polítics esmentats ja van compondre l'himne “A por ellos, oé”. Ja era ben hora: com a descendent d'andalús afectat per la immersió lingüística, ja estic impacient per recollir la part que em toqui i reconnectar amb la meva identitat perduda per culpa del totalitarisme separatista. Ja que hi som posats, ens podríem reunir tots els descendents balears d'andalusos a la plaça de bous de Palma per fer un acte d'agraïment a la Junta. Els responsables de la plaça s'encarregarien de la música: tenen una llista de reproducció estupenda, amb èxits com 'El novio de la muerte' i altres perles de la música pop espanyola de postguerra.
Al final es tracta del de sempre: d'una banda, de l'atac continu i obsessiu contra la llengua i la cultura catalanes a partir de mentides (els partits que governen a Andalusia fan servir el terme “immersió lingüística” com a sinònim d'una persecució contra la llengua i la cultura castellanes que no s'ha produït mai). I de l'altra, de la manipulació de la identitat andalusa en benefici d'un ultranacionalisme espanyol gairebé sempre de dreta i d'extrema dreta, tot i que també està arrelat en sectors importants del PSOE. De com s'ha creat un arquetip que ha reduït la idea de ser andalús a un pintoresquisme, del qual s'alimenta l'ultraespanyolisme més retrògrad, i de com se'l fa servir per atacar altres llengües i cultures que es perceben com una amenaça (quina amenaça?) n'han parlat a bastament diversos autors, entre els quals l'andalús i barceloní Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics i impulsor d'iniciatives civils com Els Altres Andalusos. Del que no havíem parlat fins ara és d'un intent com el que proposa l'actual Junta d'Andalusia, en què una comunitat autònoma es proposa interferir en la legislació d'unes altres. Sabíem que la Constitució del 78 prohibeix expressament la federació de comunitats autònomes (per evitar principalment que mai Catalunya, Illes Balears i País Valencià s'uneixin), però pel que es veu no diu res sobre el fet que unes emprenguin accions de govern que envaeixin competències alienes (Educació i Cultura, en aquest cas).
És quasi redundant subratllar el tuf neofranquista que torna a exhalar aquesta ocurrència grollera i casposa, que en si mateixa està destinada a no tenir cap recorregut ni cap incidència real, però que fa bullir una vegada més l'olla d'una idea d'Espanya quixotesca que necessita envestir contra molins de vent. El preferit és el molí de la diversitat lingüística i cultural, que als ofuscats de guàrdia se'ls fa sempre intolerable. La seva acció no serveix per a res, però és objectivament desagradable veure gent obsedida a actuar contra el que parlen i pensen uns altres. Tal vegada farien millor de dedicar els recursos públics a intentar impedir que la gent es mori, o avorti, per haver consumit carn infectada. O a intentar prevenir que això no passi en el futur. Però anar contra la llengua catalana sempre és més urgent: proporciona més titulars de premsa i, tristament, més vots.
