Ara el PP vol donar lliçons
Al senyor Guillermo Zapata el càrrec de regidor de Cultura de l’Ajuntament de Madrid li ha durat tan poc com quaranta-vuit hores. Deu ser un rècord de mínima durada en un càrrec públic. El motiu de la seva desaparició de la política és que fa quatre anys es va permetre difondre a través de Twitter un parell d’acudits ofensius contra els jueus. Francament, se’ls podia haver estalviat, i desconec quina és la vàlua política del senyor Zapata perquè no ha tingut temps de demostrar-la ni d’espatllar-la, però la veritat és que no entenc tanta suspicàcia.
Posaré exemples. Sóc miop, però em fan molt de riure alguns acudits sobre miops com aquest: “Mare, a l’escola em diuen curt de vista”. I la resposta és: “Su tabaco, gracias”. Sóc un home, què hi farem, ningú és perfecte. Però em fa gràcia aquella altra ocurrència que fa: “En què s’assemblen els homes als dofins?” Resposta: “Doncs que se suposa que tots dos són intel·ligents, però encara no s’ha comprovat”. Sóc mallorquí, però molts dies escolto com els grans humoristes que Mònica Terribas i Toni Clapés tenen als seus programes imiten el xerrar dels illencs i he de dir que no tan sols no m’ofenc sinó que em faig un fart de riure.
Tinc grans amics que són homosexuals i que no tan sols no s’enfaden amb els acudits sobre gais sinó que ells mateixos els expliquen morint-se de riure. Pel que fa als jueus, recordo haver conegut en un festival a Bratislava un poeta israelià i jueu de tota la vida que explicava uns acudits absolutament terrorífics sobre jueus, com també ho ha fet sovint a les seves pel·lícules el jueu Woody Allen. En alguna ocasió he explicat acudits masclistes, només perquè em feien riure, a alguna nòvia meva, i és veritat que em varen acabar deixant, però no pel meu sentit de l’humor, que al final era l’única cosa que valoraven.
En definitiva, el que succeeix és que hi ha un col·lectiu de gent que ha entrat dins la histèria i l’emprenyament més absoluts i ofuscats, i es dóna la coincidència que són persones que representen el PP, el partit completament derrotat a les últimes eleccions i que veuen a venir (i amb raó) noves i doloroses caigudes, ells que es creien imbatibles. Estan horrorosament nerviosos i s’agafen, si fa falta, a un parell d’acudits de mal gust per desacreditar els seus oponents. Han dit que se jodan als aturats per boca d’una parlamentària del Congrés de Diputats i han comparat fins a la nàusea Catalunya amb l’Alemanya nazi i amb el terrorisme. I ara resulta que ningú pot dir una collonada sense haver de dimitir.
Als jueus, que és ben cert que han passat episodis històrics horrorosos, els ha massacrat gent que no per casualitat era d’extrema dreta. Un servidor ha estat als camps d’Auschwitz i de Birkenau i els asseguro que se’m varen passar les ganes de fer broma sobre aquest tema. El senyor Zapata la va espifiar amb les seves conyes, sens dubte. Però que ara vinguin els xenòfobs i els classistes del PP a donar lliçonetes és el súmmum del cinisme.
