Autocaricatura d'una granera
"Prenem mesures dures i valentes, però necessàries"; "el que menys necessita la societat són crides a escalfar el carrer: no podem permetre que una minoria radical que fa renou al carrer superi la majoria silenciosa que es va pronunciar a les urnes"; "que es tanquin hospitals no implica que es perdin prestacions"; "no fem populisme ni bonisme, aquest govern no treballa per intentar quedar bé"; "el govern anterior no va fer res"; "vaig dir que les xifres de l'atur millorarien, però necessitem el termini d'una legislatura"; "el PP és bo en la gestió i genera riquesa, aquest govern genera confiança i els inversors ho veuen"; "el gabinet del senyor Antich tenia molts més assessors"; "sumi quants centenars de polítics enxufats podria tenir el nostre partit".
Són extractes de l'entrevista al president del Govern Balear, José Ramón Bauzá, que el diari Última Hora publicava ahir amb motiu del primer aniversari de les eleccions que van donar al PP una incontestable majoria absoluta a les institucions illenques (aquesta "majoria silenciosa" a la qual Bauzá no es cansa d'apel·lar). No cal reproduir les preguntes -formulades per la periodista Nekane Domblás- per veure que les respostes són una col·lecció de subterfugis, fugides d'estudi, excuses de mal pagador i mentides pures i simples, com quan el president insisteix a atribuir als partits de l'oposició els aldarulls que es produeixen arreu on ell compareix en públic. Aquest empedrat de residus verbals serveix, això sí, com a balanç del primer any de l'executiu que ha obtingut, en un temps rècord, el disputat títol del pitjor govern que han tingut les Balears en democràcia. Supèrbia, intoxicació de l'opinió pública, crispació social, incompliments i una inoperància gairebé perfecta (excepte en el que es refereix a la persecució contra el català, l'únic front en què el govern Bauzá dóna senyals de vida pròpia). I això és tot.
En aquest any el bo d'en Tutanramón no ha estat capaç d'entendre el que era més senzill: que si ell, que era un perfecte desconegut per a l'electorat, va arrasar a les urnes, no va ser tant per les virtuts que l'adornaven com per l'esfondrament múltiple del govern del Pacte de Progrés. Això va fer que el PP, que des de sempre ocupava la centralitat del panorama polític de Balears, ho tingués tot a favor per guanyar encara que, com se sol dir en aquests casos, hagués presentat de candidat una granera (una escombra, si ho volen dir així). I això exactament és el que va passar: el PP va presentar una granera, i la granera va triomfar i es va quedar immensament satisfeta. El problema és que les majories absolutes (ni que siguin silencioses) tenen una tendència alarmant a diluir-se quan fins i tot els mateixos que l'han votat s'adonen que una granera, al cap i a la fi, no és res més que una granera. I que, quan una granera concedeix entrevistes per proclamar als quatre vents que és una granera valenta i responsable, l'únic que aconsegueix és fer -una vegada més- un ridícul esgarrifós.
