Balears a la fase 1
La influència relativament escassa de la pandèmia a les Illes Balears s’explica per la pròpia insularitat (un problema no precisament menor, però que en aquest cas ha anat a favor), però també per dues bones decisions: el tancament, tot just al començament de la crisi, de ports i aeroports, i l’aprofitament dels centres d’atenció primària com a tallafoc per impedir el col·lapse de les UCI. Hi ha hagut, a més, un nivell de civisme remarcable per part de la ciutadania, a pesar de totes les excepcions protagonitzades pels espavilats de guàrdia. La sensació que queda és la d’una població que ha mostrat més sentit del bé comú del que de vegades se li atribueix o pot semblar que té, i d’un govern que ha fet una gestió raonablement bona de la situació, reconeguda fins i tot per militants o votants de partits de l’oposició. Armengol i el seu equip, per cert, han aconseguit personificar tot el mèrit en la presidenta del Govern Balear, i sembla que no els ha costat gaire, o gens, deixar a les fosques els socis de govern de MÉS i Unides Podem, que han fet un disciplinat paper de comparses.
La part políticament més dura de la crisi comença ara, en haver d’afrontar les conseqüències econòmiques i socials del coronavirus. Si per la banda sanitària el cop no ha estat tan fort, per l’econòmica serà particularment terrible: la mateixa Armengol ha anunciat una caiguda del 30% del PIB de les Balears, a causa de la seva forta dependència del turisme i el sector serveis. Durant el que duim d’estat d’alarma, la relació del govern d’Armengol amb el de Pedro Sánchez ha estat un exemple d’això que el president espanyol anomena cogovernança: és a dir, Madrid mana però de tant en tant es fa seves les reclamacions de cada comunitat (com va succeir amb els ports i aeroports balears, o, a Catalunya, amb diverses peticions del govern de Quim Torra). Entre el PSOE de les Balears i el del carrer Ferraz, aquest funcionament ha engrandit unes distàncies que ja es notaven abans, i que fan pensar en les que hi havia entre el PP de Madrid i el de les Illes en temps del president Gabriel Cañellas: la comunitat autònoma no arriba a ser díscola, però funciona amb una lògica pròpia que a Madrid no entenen ni volen entendre, perquè la imatge mental que tenen de les Balears es basa en la ignorància i en una visió arquetípica, reduccionista i absurda. Els successius governs d’Espanya, del PSOE o del PP, han tingut una relació merament extractiva amb les Balears, que es tradueix en un dèficit fiscal que supera el 14%. Ara hauria d’arribar el moment de cuidar la molt abusada gallina ponedora, injectant-hi recursos des del govern central per frenar tant com sigui possible aquesta caiguda esfereïdora i evitar una previsible pandèmia de pobresa i delinqüència. I començar a treballar a mitjà termini en un nou model productiu: alguns fa molt de temps que alerten sobre l’equivocació que suposa dependre del turisme d’aquesta manera, i se’ls ha acusat d’alarmistes, exagerats, retrògrads o il·luminats. Idò aquí ho tenim, i a partir d’avui mateix.
