21/06/2015

Balears: els partits contra el poble

2 min

Divendres donàvem la benvinguda i l’enhorabona a la imminent presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, però potser ens vàrem precipitar. Les negociacions per formar un govern tripartit d’esquerres entre el PSIB-PSOE, que és la formació d’Armengol, la coalició Més i els nouvinguts de Podem han funcionat molt bé en la part fàcil, que és la de la coincidència programàtica. ¿Com voleu que no tinguin idees semblants tres partits que tenen l’ocasió de formar el primer executiu inequívocament d’esquerres de la història de les Balears, sense la intervenció -que va ser tòxica- de partits frontissa com UM, que varen condicionar de mala manera els dos anteriors Pactes de Progrés? Examinant els programes de les tres formacions, les diferències apreciables són francament minúscules. L’un o l’altre o l’altre posa més l’accent en la justícia social, en el cultura, en el medi ambient, en l’estabilitat social o en l’educació, però és innegable que són programes perfectament complementaris. O haurien de ser-ho.

Les negociacions s’han enrocat, com sempre i tristament, a l’hora de la veritat, que és la del repartiment de càrrecs i cadires. Tot fa pensar que al líder de Més, Biel Barceló, se li ha fet una pirula que ha consistit en una entesa de sotamà entre el PSOE i Podem. Els resultats electorals donaven a entendre que Barceló seria el lògic president de l’executiu, però Francina Armengol ha obtingut aquesta màxima autoritat després d’haver aconseguit la collita més magra de vots de la història del seu partit. Ho ha tingut fàcil: per obtenir el suport de Podem només els ha hagut de concedir un càrrec, el de la presidència del Parlament. Paradoxal, com deia ahir molt bé Quim Torres a l’ Ara Balears, que una formació que predica la transformació del sistema es conformi amb un càrrec tan simbòlic, tan institucional i tan poc executiu. Un president de Parlament té una significació simbòlica, i prou. No legisla i no intervé en l’acció de govern. Si obtenint càrrecs d’aquestes característiques la gent de Podem pretén capgirar el sistema, quan no hi ha res més sistema que presidir un Parlament, anem bé per arribar a Roma.

Tant se val. El que vull dir és que ara com ara la il·lusió a les Balears s’ha desdibuixat massa aviat i massa bruscament, per aquella norma clàssica d’aparta’t tu que m’hi poso jo. Gairebé segur que Francina Armengol serà proclamada presidenta, en minoria o amb majoria, segons si resolen les diferències amb Més o són tan maldestres que no són capaços d’arribar a un pacte raonable. Però això encara no ha ni començat i ja pinta francament malament. Només ens queda, de moment, l’alegria d’haver-nos desempallegat de José Ramón Bauzá i la seva guàrdia pretoriana, però si el nou govern d’esquerres ha de continuar dins aquesta línia de tírria i deslleialtat mútues, d’aquí quatre anys (o abans) tornarem a menjar PP fins que en vulguem. I el PP sempre és capaç de produir consecutivament líders que milloren els anteriors a força de descendir cap al pitjor.

stats