21/05/2015

Les Balears, terra cremada

2 min

Hi va haver una època, entre 1999 i 2011, en què la capacitat de lideratge a les Balears es disputava entre dues forces, el PP i uns conglomerats més o menys variables de partits d’esquerres que es varen conèixer com a Pactes de Progrés. En aquesta legislatura, que a les Balears culmina diumenge amb unes eleccions que són municipals però també autonòmiques, el panorama ha variat substancialment: o bé governarà un pacte d’esquerres (que amb tota probabilitat hauria d’incloure noves formacions, com Podem), o bé un de dretes (que molt segurament hauria de comptar amb Ciutadans, que ningú sap què pinten a les Illes però que s’han posat de moda a Espanya, i a les Balears sempre hi ha una part important de l’electorat que vota en clau espanyola). Les propostes municipalistes que fugen dels partits tradicionals també s’han multiplicat, i ha aparegut un partit amb aspiracions autonomistes, el PI, que hauria de representar una força de centredreta que pogués ocupar l’espai que varen deixar lliure el PP de Bauzá, pel seu escorament cap a l’extrema dreta, i UM, per la seva desintegració a causa dels múltiples casos de corrupció que varen protagonitzar. Però ja veurem si fan alguna cosa o si fan el paper d’en Palou a sa Pobla, que no va ser gaire lluït. No hem d’oblidar que les Balears són l’única comunitat que compta amb un president del govern (Jaume Matas) i una presidenta del Consell de Mallorca i del Parlament (Maria Antònia Munar) que s’han vist directament empresonats per la seva activitat delictiva en matèria de corrupció mentre estaven ocupant responsabilitats de govern. La incertesa que ens espera sobre els resultats de diumenge és tan alta com la vergonya col·lectiva que hem hagut de suportar durant aquests anys.

El problema és que avui dia els polítics que han governat les Balears han convertit aquestes illes en terra cremada, on regnen la desil·lusió, la indignació i el malestar. El mandat de José Ramón Bauzá i els seus adlàters ha estat excessivament irracional i furiós, i les múltiples mobilitzacions de la societat civil i de l’Assemblea de Docents (l’última, fa només tres dies, en forma de vaga) en donen testimoni més que suficient. Ha estat molt difícil suportar tota aquesta exhibició d’hostilitat d’un govern contra el seu poble: com deia Shakespeare, un conte contat per un idiota, ple de renou i fúria, que no significa res.

No recordarem moments esperpèntics com els que ens han proporcionat una consellera anomenada Moma, una diputada tuitaire que es diu Ana Aguiló i que ha arribat a amenaçar les famílies balears de privar-les de la custòdia dels seus fills, un conseller de Turisme que es va fotografiar amb els testicles d’un cérvol damunt del cap, un vicepresident que amb prou feines és capaç de vocalitzar, o un president que s’ha pensat que el seu càrrec serveix per gestionar els interessos d’una farmàcia que casualment és seva. Les Balears són un país que mereix alguna cosa millor que tot aquest espectacle grotesc. Trobem diumenge aquesta cosa millor.

stats