La CUP ens regenera
A les eleccions d'ara fa un mes l'independentisme català, sempre tan dinàmic i tan refractari a la rutina, va tenir a gala enfonsar-se, que és una cosa que l'independentisme català ja fa de tant en tant. Els resultats són més que coneguts: Esquerra es va pegar una castanya de pronòstic reservat, Reagrupament es va evaporar com un glaçonet damunt l'asfalt del migdia i Solidaritat, per dir-ho de manera lírica, no va alçar un gat per la cua. Tota la Gàl·lia, doncs, està ocupada per les hordes convergents monocolors. Tota? No! La Candidatura d'Unitat Popular, més coneguda per les sigles CUP, va donar la grata sorpresa i va protagonitzar algunes de les poques alegries que va tenir el sobiranisme en aquests comicis municipals.
Per si algú no n'està al corrent, recordarem que la CUP, segons definició pròpia, és una organització política que s'articula en assemblees municipals i que treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. Que no és poca cosa, com es pot veure. Ara com ara, no deu haver-hi res a l'esquerra de la CUP a tot Catalunya, i no cal dir que és més independentista, ecologista, feminista i assembleària que ningú. El 22 de maig va multiplicar els seus resultats i, per tant, la seva presència a molts municipis i als consells comarcals. Enhorabona, doncs.
Ara, el senyor Xavier Monge, que va ser candidat a alcalde per la CUP de Barcelona, ha tractat el president de la Generalitat de macarra (sic). Ho va fer amb un tuit en el qual valorava les declaracions de Mas a propòsit del setge al Parlament que van perpetrar els indignats dimecres passat. Les paraules de Mas van merèixer al susdit senyor Monge expressions com "Està fet tot un macarra el senyor molt honorable" (sic, de nou), i "Ja sembla de Voces contra el Terrorisme el neocon de Mattel aquest", que en efecte denoten una certa animositat. Tot i que Mas no és l'únic a rebre: a Felip Puig el va qualificar de "conseller violent i prevaricador", i a Duran i Lleida el va titllar de ser "ultracatòlic, xenòfob i homòfob". Déu n'hi do, però de tota manera la palma se l'endú el macarra (sic, un altre cop) d'Artur Mas, un terme que, segons la RAE, significa "persona agressiva i xulesca", i també "home que trafica amb dones públiques".
La gent de la CUP, sens dubte, sap millor que ningú que les crítiques dels seus detractors acostumen a acusar-los de viure instal·lats en l'antipolítica i en una síndrome aguda de Peter Pan que els impedeix actuar i fer política com a persones adultes. Les efusions del senyor Monge a expenses de membres del Govern i del president de la Generalitat (que, per altra banda, es poden i s'han de sotmetre a crítica: en aquest diari, sense anar més lluny, es fa sovint) només fan que donar la raó a aquestes crítiques contra la CUP. No sé què hi dirà l'assemblea, però no sembla l'actitud més recomanable per a qui diu (sí, la CUP també) que vol regenerar la política. Anem bé, per arribar a Sants.
