Publicitat
Publicitat

Candidat Bauzá

El motiu principal pel qual el PP ha decidit que José Ramón Bauzá repeteixi com a candidat a la presidència del Govern Balear és que, al PP, les Balears li importen menys que una espardenya vella. En honor a la veritat, s’ha de dir que no són els únics: tant el PP com el PSOE comparteixen una mateixa visió sobre l’arxipèlag, que es pot resumir amb la paraula ganga. Es tracta d’una comunitat, per dir-ne alguna cosa, que es troba entre les primeres en contribució al PIB i a la qual es pot infligir fins a un catorze per cent de dèficit fiscal sense que això tingui cap repercussió política, perquè a canvi se li concedeix ocupar vuit tristos escons al Congrés de Diputats, que a més se solen repartir en una proporció de quatre més quatre o de cinc més tres. És a dir, que cada quatre anys s’envien a Madrid vuit personetes illenques, en representació del PP o del PSOE, perquè votin disciplinadament el que se’ls ordeni i no toquin el que no sona. Ses senyories baleàriques ocupen els seus escons sense cap glòria i amb una pena extrema, i llestos. Són un pur farciment, producte d’un estat de les autonomies que fa quaranta anys que s’agafa la seva colònia d’ultramar com una cosa exòtica, vagament simpàtica i extraordinàriament productiva. No cal dir que a aquest estat de coses hi han contribuït de manera contumaç les ja moltes lleves de polítics balears disposats a vendre el seu vot i el seu honor per un plat de llenties.

O per un plat de caviar, perquè alguns tenen el paladar més fi, com el mateix president Bauzá. Vet aquí un home que ha entès perfectament de què anava el joc: menyspreu absolut a l’autogovern i a les institucions de les Balears, servilisme sense fissures a les instruccions que li donen des de Madrid, i aprofitament de la cadira presidencial per alimentar els propis negocis. Bauzá s’ha fet normatives a mida per justificar un pis de luxe i per defensar els interessos de la seva farmàcia. Ha impedit l’obertura de nous establiments farmacèutics per protegir els sospitosos ingressos que li proporciona la seva pròpia botiga. Ha rebut una denúncia per aquest motiu, però, en tot cas, el calendari judicial li assegura que no podrà ser imputat fins després de les eleccions. Això li permet saltar-se el seu propi codi ètic (quan un polític li parli de codis ètics, amagui’s sota la taula de més a prop), segons el qual un imputat no pot anar a llistes, mentre que un delinqüent presumpte o demostrat pot ocupar alts càrrecs de responsabilitat pública.

En fi, que novament gaudirem dels encants de Bauzá com a candidat. Potser ens torna a prometre llibres de text en mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc, com va fer a la campanya anterior (alguns encara els esperem amb ànsia). O autopistes de l’educació, o solucions miraculoses a l’atur. Esperem que els anticossos que aquest personatge ha generat dins la societat balear, incloent-hi sectors amplis del seu propi partit, serveixin d’alguna cosa. I encomanem-nos a sant Judes, patró dels casos difícils.

Riure, malgrat tot