Carn per a les feres
Doncs al final serà veritat que el costat bo de la crisi és que serveix per espavilar la iniciativa privada. Si no ho veuen clar, preguntin-ho a la senyora María José Murciano, mestressa del bar restaurant La Campana, amb domicili al polígon industrial L'Oliverar, de la localitat valenciana de Riba-roja. Preocupada pel descens de clientela que acostumava a acudir al seu establiment per fer el menú del dia, i veient que l'escassa parròquia demostrava una voluntat consumidora cada dia més escarransida, la senyora va posar a treballar les meninges i va arribar a la conclusió que el que necessitaven els seus desganats comensals era algun tipus d'al·licient. Solució: va posar una piscina de fang i va contractar els serveis d'una stripper i d'un parell de noies que, tres cops a la setmana, acudeixen a La Campana per oferir-hi un espectacle d'estriptis i lluita al fang.
L'èxit de la idea, tal com informava ahir l'edició valenciana del sempre admirable diari El Mundo , ha estat espectacular. Els migdies tristots i desangelats que només aportaven tenebres i teranyines a la caixa registradora han passat a la història, i ara, a l'hora de dinar, hi ha bufetades per aconseguir taula a La Campana. Reserves d'empresa, animosos grups de treballadors dels magatzems del mateix polígons i, esclar, camioners que hi van de passada competeixen per arribar els primers i gaudir d'un menú consistent, a preus populars i amenitzat pel coratge d'unes joves que desafien les baixes temperatures d'aquesta època de l'any treballant en tanga rigorós. Es veu que les noies són proveïdes per una agència especialitzada. "Ens fan bon preu", declara tota cofoia la senyora Murciano.
La notícia no ho especifica, però alguna cosa ens fa pensar que, tret de la mestressa, de l'stripper i de les lluitadores dins la piscina de fang, la gentada que omple el restaurant els dies que hi ha actuació deu ser tota del gènere masculí. Alguns dels comentaris a la notícia lamentaven la circumstància que no veien la manera d'assistir a les sobretaules de La Campana en companyia de la dona i els fills. D'altres aprofitaven l'avinentesa per celebrar que, segons ells, enguany el Madrid ja té la Lliga guanyada, i encara d'altres, més analítiques, s'ho feien venir bé per elogiar l'esperit emprenedor que campa a les comunitats governades pel PP, en contraposició amb el nefast intervencionisme socialista.
Òbviament, què hi farem, sobren aquí les moralines i els sufocaments beats: és legal que la senyora Murciano ofereixi espectacles d'estriptis com a complement dels seus menús, és legal que les noies que els realitzen s'hi prestin lliurement i a canvi de la corresponent remuneració i és legal que els treballadors del polígon L'Oliverar surtin en estampida a l'hora de dinar per no perdre's el xou. Mentre tothom pagui els seus impostos, no hi ha res a dir. Ara bé: no deixa de resultar inquietant constatar que, per difícil que sigui d'explicar, hem quedat atrapats en alguna pel·lícula d'Esteso i Pajares.
