Company, un padrí content pels possibles pactes amb l'extrema dreta

PalmaRosa Estaràs va ser la primera dels dirigents populars que va sortir a comentar els resultats, i l'única que tenia algun motiu per mostrar una certa satisfacció. Havia validat per cinc anys més el seu estèril escó al Parlament Europeu, on la seva tasca consisteix a votar el que se li indica a les comissions que li toquin: d'aquesta manera, i fent ús del seu deficient anglès, fa deu anys que és eurodiputada, que ara ja en seran quinze. Cautelosa, va glossar el fet que conservadors i socialdemòcrates retinguessin la majoria a Brussel·les, i va evitar sense que gairebé es notàs fer cap esment a la desfeta del seu partit a les Balears. També ens va obsequiar amb una troballa lingüística involuntària, en afirmar que a l'Eurocambra es treballa pel "llibertici", una síncope entre "llibertaty" i "justícia" que va sonar a "lliberticidi". Dels vint mil i els deu mil vots obtinguts, respectivament, per les candidatures d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a Balears, no en va dir res.

Es va produir a continuació un interval llarg fins a la propera compareixença. Passada la mitjanit es va poder veure un responsable de premsa pujant cap a la sala on estava reunida la cúpula pepera, amb una botella de vi a les mans. Costava d'imaginar què podien tenir a celebrar en aquella sala, com no fos la notícia amb què Biel Company, en el moment d'anar a dipositar el seu vot, havia commogut la ciutadania: que la seva filla el farà padrí. "Ja he guanyat", va dir, en referència a la feliç avinentesa, per la qual certament mereix tota casta de felicitacions. Fos com fos, no va ser fins a prop de les dotze i mitja que Mateu Isern, candidat frustrat a recuperar la batlia de Palma (durant el seu mandat varen tenir lloc prodigis que encara són a la memòria de tots), es va plantar darrere del faristol.

Isern va tenir l'elemental virtut de reconèixer l'evidència: "Han estat uns mals resultats" i "Han estat uns resultats clarament insatisfactoris", va repetir amb claredat unes quantes vegades, sempre en castellà, perquè l'entenguéssim tots. Va subratllar el fet que Vox havia "sorpassat" (l'expressió és seva) Ciutadans a Cort, es va posar a disposició del partit evitant anunciar res sobre el seu futur polític i va subratllar el mal que havia causat la divisió del centredreta. "El centredreta", segons Isern (i segons Company, també), està format pel mateix PP, per Ciutadans i per Vox, la qual cosa fa passar pena d'imaginar què deu ser, per aquesta gent, l'extrema dreta. Si aquestes tres formacions són el centredreta, aleshores Donald Trump i Jair Bolsonaro deuen ser, segons els seus criteris, la reserva progressista americana. I Hannibal Lecter, un gurmet una mica imaginatiu, però refinat al cap i a la fi.

No va ser fins a la una de la matinada que va sortir el feliç padrí Company, sense cap retret ni cap autocrítica per formular-se a ell mateix ni al seu partit. Segons ell, havien remuntat les negres expectatives que se'ls presentaven després de les eleccions generals, i també els vaticinis d'algunes enquestes i sondejos que els reduïen a dotze escons al Parlament balear. A diferència d'Isern, per tant, es va resistir a admetre la derrota i es va obstinar a insistir que Ciutadans no els havia fet el cèlebre 'sorpasso'. També va subratllar que havien hagut de treballar "en condicions molt difícils", a presumir que els resultats obtinguts demostren que "encara hi ha molt PP" i que aquest partit està cridat a tornar a governar. Posats a trobar motius per a l'alegria, Company subratllava la implantació del PP als municipis i el fet que pugui governar amb pactes en alguns (set o vuit o nou, va calcular). Es va descuidar de dir que necessàriament hauran de ser pactes amb l'extrema dreta, però com que ja hem dit que per Company fins i tot Vox és "el centredreta", cap problema.

Company ho pot vestir així com vulgui, però la realitat és que els 20 escons obtinguts per Bauzá eren fins ara el pitjor resultat mai obtingut pel PP a les Balears, fins que ha vingut ell per demostrar que, per avall, no hi ha sostre. Va insinuar que la campanya de les generals no els havia afavorit, però és tard per plantejar-li retrets a Pablo Casado, després d'haver-li fet de lacai de províncies des del primer moment que va agafar el comandament. Bé: després de dues desfetes consecutives, el futur de Casado penja d'un fil. El de Biel Company, ja ho veurem. Tal vegada no seria just carregar-li totes les culpes de l'hecatombe, però ara ja sabem, millor que mai, que la política no té res a veure amb el que és just.