SORTIDA D'EMERGÈNCIA
Opinió 31/01/2020

Comprar i vendre carn de pobre

Sebastià Alzamora
3 min

EscriptorÉs insòlit que des d’un govern es qüestioni l’actuació de la Fiscalia i de la policia, i encara més que es faci en un afer tan greu com el de la prostitució de menors tutelats per l’administració pública. De manera que, quan això passa, significa que ens trobam davant d’una crisi amb una profunditat també insòlita, i al ciutadà li toca la tasca ingrata d’intentar entendre aquesta complexitat i dilucidar quina de les parts li mereix crèdit. En aquest cas, si un no està del tot ofuscat pels prejudicis, jo gosaria dir que no hi ha gaires dubtes. Un pot estar d’acord o en desacord amb les idees de la consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, però difícilment li podrà negar un sentit institucional propi de la millor tradició republicana, demostrat al llarg de la seva trajectòria. Pel que fa a la Fiscalia de Balears, i als sindicats de policia, bé, diguem que també han demostrat coses en la seva trajectòria. Sense anar més lluny, els sindicats policials estaven ben ocupats aquesta setmana intentant fer condemnar el dibuixant Toni Galmés i la seva editorial, Comanegra, per haver publlicat un còmic en el qual la policia surt parodiada, On és l’Estel·la? A banda d’haver aconseguit disparar les vendes del còmic (per altra banda magnífic, en recoman vivament l’adquisició i la lectura), els representants de la policia han tornat a fer gala d’un tarannà que bascula entre l’infantilisme, l’autoritarisme i la incultura encantada de conèixer-se a ella mateixa: algun dia seria desitjable que intentassin fixar-se un horitzó que anàs una mica més enllà dels atributs virils i de les pel·lícules d’Steven Seagal. Per altra banda, un fiscal general com Bartomeu Barceló, que quan esclata l’escàndol declara que no en tenia ni idea i que tot seguit s’esfuma de la primera línia com sol fer cada vegada –i ja en són unes quantes– que apareixen indicis seriosos de distorsions en el funcionament de la justícia a Balears, en lloc d’esforçar-se per preservar la credibilitat de la institució que representa, resulta poc tranquil·litzador. Ara que en parlam, tampoc ho és, de tranquil·litzador, que el fiscal general sigui notícia perquè li han robat un Rolex a la via pública. Tothom pot tenir el rellotge que vulgui si se’l pot pagar, només faltaria. Però si la dona del cèsar havia de parèixer honesta, un fiscal general encara ho ha de parèixer més.

No pareixen deshonestos, però sí impotents davant d’un escàndol que els desborda, la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, i el president de l’IMAS, Javier de Juan. Ella s’amaga darrere d’ell, i ell sembla voler presentar la prostitució de menors tutelats com una fatalitat inevitable. En certa manera deu arribar a fer aquest efecte, en una illa on mana gent que considera que vendre i comprar carn de pobre no està tan mal fet, si de tota manera pagues el preu de mercat. Al cap i a la fi, les pobres (i els pobres: com és obvi, parlam també de prostitució masculina), com la seva mateixa condició indica, no valen res, i a més s’enduen uns doblerets a canvi només de deixar-se fer. Aquesta és una història d’una repugnància infinita, que ens posa a prova com a societat. Tanta repugnànica com la que inspiren els respectables prohoms que durant dècades han estat fent servir les institucions que en teoria havien d’ajudar els menors més desprotegits per acabar de rebentar-los els cossos i les vides. Per això, per respecte a les institucions i per tant a la ciutadania, és imprescindible que no hi hagi més complicitats, encobriments, silencis i mans que es renten l’una amb l’altra.

stats