SORTIDA D'EMERGÈNCIA
Opinió 15/05/2020

Crisi , ciment i joc: el xantatge

Sebastià Alzamora
3 min
Crisi , ciment i joc: el xantatge

EscriptorEl curs escolar a Balears no tornarà a començar fins al setembre perquè, segons el Govern balear, no es donen les condicions sanitàries per fer-ho abans. Sí que es donen, en canvi, segons sembla, les condicions òptimes perquè tornin a venir turistes, i tan aviat com sigui possible. La presidenta Armengol, després d'intercanviar parers amb el ministre Ábalos, ha dit que les Balears estan preparades per començar a rebre turistes a partir de la segona quinzena de juny. Allà on diu “preparades”, seria més exacte dir “desesperades”. Ha parlat de fer “alguna prova pilot” amb “algun grup reduït” de turistes. Una altra vegada, sembla que s'hagi de corregir: no una prova pilot amb un grup, sinó provar de dur un pilot de grups de turistes. Altrament no omplirem els hotels, i ara encara més que, per decret llei, podran ampliar fins un 15% la seva superfície. Naturalment, aquestes expansions quedaran excloses dels paràmetres urbanístics, etc.: vol dir que els hotelers es podran botar tota la legislació urbanística i turística, com, per altra banda, han fet sempre, però ara amb l'anuència i l'aplaudiment de les autoritats competents (com sempre, també). Les sales de joc, per la seva banda, veuen com se'ls rebaixen fins un 75% els impostos que els correspon pagar, la qual cosa significa una altra reculada en els plantejaments d'un Govern que tot just el passat mes de gener anunciava un decret de planificació de sales de joc per impedir que se n'obrissin de noves. Es tractava d'impedir que les Balears es convertissin “en Las Vegas low cost”, segons el vicepresident Yllanes.

Escoles tancades, hotels oberts. I sales de joc, també. Els uns, ampliats; els altres, lliures de tota pressió fiscal i, per descomptat, amb l'oferta complementària habitual de drogues i prostitució. Aquest és el model, i el Govern té, efectivament, una conselleria que es diu Conselleria de Turisme, Treball i Model Econòmic, de la qual és titular Iago Negueruela. Cada vegada que hi ha una crisi, aquesta conselleria serveix per posar-se a disposició dels hotelers. També dels empresaris d'oci nocturn, deliciós eufemisme. Uns empresaris que, a més de ser els amos d'aquestes illes, també són la vergonya d'aquesta terra. No s'ha parlat encara d'erigir monuments al senyor Miquel Fluxà i al senyor Tolo Cursach, però no ho hem de descartar. Per celebrar-ho tot plegat, Gabriel Escarrer fill expressa a Twitter el seu suport encès a Kike Sarasola, l'hoteler amic de la killer barbie Díaz Ayuso, no sense afegir que el que ens fa falta són "muchos Kikes en este país".

Biel Company li ha donat a Francina Armengol una sarcàstica benvinguda “a les polítiques de reactivació que va practicar el PP”, és a dir, a dir amén als que han destrossat aquestes Illes en benefici propi. De l'explotació laboral en diuen “donar feina”, però certament ara la disjuntiva consisteix a posar la gent a servir taules i a apilonar totxos, o deixar-la sense feina i que tinguem un col·lapse social en forma d'una onada de pobresa i delinqüència. Durant més de quaranta anys hotelers i PP, amb l'aplaudiment entusiasta de la majoria de la població, han consolidat a Balears un model econòmic i social que es basa en el fracàs i l'abandonament escolar. Això ha generat una massa assalariada que no pot ni vol ni sap aspirar a res més que a fer de cambrer i/o de picapedrer, oficis dignes i respectables però que evidentment no basten per aixecar una societat pròspera i capaç de decidir per ella mateixa què vol fer ni cap a on vol anar. Només basta per servir aquells que tenen la població segrestada a canvi de sous de misèria. I la tragèdia és que no hi ha reactivació econòmica que no passi per vinclar-se davant del seu xantatge.

stats