14/02/2012

Del mitjó al galliner

2 min

No he tingut encara ocasió de veure in situ el monument als castellers que l'alcalde Trias va inaugurar l'altre dia a la plaça de Sant Miquel de Barcelona, però d'entrada correspon felicitar el seu autor, l'artista Antoni Llena, per haver obtingut la desaprovació d'algú com Albertito Fernández Díaz. Llena, que fa anys que és un dels pintors i escultors més rellevants de l'art català dels nostres dies, ha hagut de sentir com el líder del PP al consistori barceloní segregava el seu dictamen a propòsit de l'obra en qüestió: "Barcelona i els castellers no es mereixen un monument al despropòsit que ha costat més de 705.000 euros", va sentenciar aquest àrbitre de l'elegància que és el petit Fernández Díaz. Gosaríem afegir-hi que Barcelona, amb els castellers inclosos, no es mereix el monument al despropòsit que constitueix la política municipal del PP, i que tampoc no els surt precisament gratis. Però no ho afegirem, que després encara s'enfaden.

La polèmica, per dir-ne alguna cosa, que el PP i els seus virtuosos del bombo han volgut provocar entorn del monument als castellers, no és altra cosa que una tosca maniobra de demagògia: la peça va ser encarregada a Llena l'any 2004, de manera que el senyor Albertito i els seus adlàters han tingut vuit anys per denunciar "l'estètica dubtosa" que ara diuen que li veuen a l'escultura. Tot aquest temps l'han passat sense dir ni pruna i ara, amb motiu de la inauguració, els ha agafat per esquinçar-se les vestidures. Els motius de tant de rebombori són dos, i més vells, per cert, que l'anar a peu: l'oportunisme polític de vol gallinaci, del qual el PP barceloní (i el català) és un abonat de categoria premium , i la vella sospita (permanentment atiada pels partidaris de la barroeria) que tot l'art modern no és més que una presa de pèl, posada al mercat a preus de canari jove. És una cançó de l'enfadós que en el seu dia ja van haver d'escoltar els mestres Miró i Tàpies ("Això ho fa el meu nebot de quatre anys" és una frase que encara avui repeteixen els més pallussos de la classe, convençuts d'haver-se-la acabat d'inventar). Ara li ha tocat el rebre a Antoni Llena, que de ben segur que sabrà posar-hi la distància i la paciència que va aprendre en els seus temps de monjo caputxí.

En aquest cas, la crisi i la irresponsabilitat d'alguns ha acabat de posar-hi el combustible que faltava, com es va veure amb la protesta, durant l'acte d'inauguració del monument, dels sindicats de TMB, decidits a convertir-se en els campions de la confusió de la gimnàstica amb la magnèsia. I tanmateix, els castellers, Patrimoni de la Humanitat, mereixen tenir un monument al centre de la capital de Catalunya, i un artista com Antoni Llena mereix tenir-hi una peça d'aquelles que en diuen emblemàtiques. Pel que fa al preu, i com va fer notar amb ironia el mateix Llena, si a l'Ajuntament se li acudís vendre's el monument, en trauria quatre vegades més del que li ha costat. Què ens en donarien, en canvi, d'un politicastre com Fernández Díaz?

stats