VISCA EL SISTEMA
Misc 21/10/2012

Demanar sopes en temps i forma

i
Sebastià Alzamora
2 min

Una expressió molt genuïnament mallorquina és demanar sopes . Els mallorquins diem que demanam sopes quan ens rendim davant d'alguna dificultat que ens supera o alguna incògnita que no sabem resoldre: per exemple, quan als infants se'ls planteja una endevinalla i no encerten a trobar-ne la resposta, sempre tenen l'opció de demanar sopes. De fet, és una expressió típica d'alguns jocs infantils, però que els adults també fem servir en un to entre col·loquial i entranyable.

I bé: el president de les Balears, José Ramón Bauzá, i el seu vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, han demanat sopes aquesta setmana al ministre Montoro en forma de fons de liquiditat autonòmic, altrament anomenat, de manera llisa i pelada, rescat: 355 milions d'euros que han de servir per pagar factures pendents, deutes i compromisos. Empresaris i proveïdors del Govern Balear respiren alleujats: els encara supervivents aviat en tocaran de calents, si se'm permet el rodolí.

I tenen raó els que així s'expressen: en efecte, dins de la desgràcia generalitzada, una mica d'aire, ni que sigui condicionat, sempre s'agraeix. A més, no hi ha res de dolent a demanar sopes quan les circumstàncies ultrapassen les pròpies forces. Les Balears són una comunitat fortament endeutada i que arrossega un dèficit fiscal que ronda el 14%, de manera que sol·licitar un ajut que en realitat no és més que un petit retorn dels diners amb què els illencs contribuïm de manera neta a les arques estatals, no deixa de ser raonable.

El que sí que és discutible, en canvi, és l'actitud amb què l'executiu illenc efectua aquesta sol·licitud. Els pressupostos de l'Estat per al 2013 preveuen per a les Balears una inversió d'un misèrrim 0,7% sobre el total (78 milions d'euros, enfront dels gairebé 900 que els balears enviem anualment a Madrid), una circumstància que els mateixos Bauzá i Aguiló van qualificar d'injusta, tot i que, a la cimera de presidents autonòmics, Bauzá es guardés molt de badar boca, no fos cas que algú s'enfadés al carrer Génova. Més greu va ser el cas del recent informe del CRE (Centre de Recerca Econòmica, una entitat tan solvent com independent) que alertava de l'estat de depauperació de l'economia illenca, i que va ser desqualificat per Aguiló com a políticament sectari. I no fa ni dos mesos que Bauzá es felicitava dels "deures ben fets" en l'economia balear, que havien de convertir els ciutadans d'aquestes illes en "els primers a sortir de la crisi": ja llançat, el president favorit d'Intereconomía no va dubtar a invocar l'abominable Zapatero per afirmar que havia divisat "brots verds" per ací i per allà.

Bona verdura, president. Ara la feina del Govern Balear es concentra a negar que del rescat se n'hagi de dir rescat, sinó "un crèdit en condicions molt favorables". No sabem de què ens sona, com no sabríem qui és, aquí, políticament sectari. Però una cosa és clara: si has de demanar sopes, demana-les en temps i forma. Si no, t'hauràs de conformar amb les escorrialles, i encara donar-ne gràcies.

stats