Al film paròdic Espérame en el cielo , dirigit per Antonio Mercero i amb guió de Romà Gubern, el gran José Sazatornil interpretava un ministre de Propaganda de Franco (una caricatura de Fraga Iribarne) que queia en desgràcia davant del dictador després d'haver-lo confós amb el seu doble, que el mateix ministre havia ensinistrat fins a un nivell de perfecció que feia indistingible l'original de la còpia. A l'escena següent, es veia en Saza picant pedra en un penal. El presidiari que tenia al costat l'interpel·lava: " Oye, y tú, ¿por qué estás aquí? " I en Saza, amb el seu bigotet perfectament retallat, replicava solemne: " ¿Yo...? ¡Por franquista! "

L'escena, que era hilarant, em va venir al cap davant del que podem anomenar el cas Juan Carlos Gafo, aquest director adjunt de la Marca Espanya que ha estat destituït pel ministre Margallo per haver emès un tuit que ja ha fet la volta al món. "Catalans de merda. No es mereixen res", deia, en castellana prosa que esperem que no es ressenteixi de la traducció al català. El bo d'en Gafo no feia més que seguir el simpàtic i tradicional corrent anticatalà de les lletres espanyoles, que va des de Quevedo (" el catalán es la criatura más triste y miserable que Dios crió ") fins al director de La Vanguardia Luis de Galinsoga (" Todos los catalanes son una mierda "), al qual en Gafo estaria més pròxim per l'estil i la prosòdia. Però on Quevedo, Galinsoga i tants altres van obtenir, i obtenen encara, felicitacions i copets a l'esquena, el trist Gafo, fent honor al seu cognom, ha topat amb un cessament fulminant. I, tot, per no haver fet altra cosa que expressar la seva franca indignació en observar en directe com una colla de catalans desafectes xiulaven l'himne d'Espanya al Mundial de natació a Barcelona. "Em va saber greu que xiulessin l'himne espanyol, això és tot", va manifestar en Gafo, ja com a cessant.

I té raó. Des del seu punt de vista, que és el mateix dels que el van posar de director adjunt de la Marca Espanya i que ara també són els mateixos que l'han fet fora, no n'hi havia per tant. En un govern format per nacionalistes espanyols furibunds (com el mateix ministre García-Margallo), l'opinió evacuada per Juan Carlos Gafo és una opinió generalment compartida. Només que en Gafo la va manifestar en el moment inadequat, quan el govern de Rajoy trontolla per tot arreu i no convé passar-se massa amb els catalans, ja que l'opinió internacional té posat l'ull en el conflicte entre Espanya i Catalunya i en la manera com es desenvolupa. A en Gafo, per tant, si algú li pregunta per què se l'han carregat amb tanta vehemència, sempre pot contestar: "A mi...? Per espanyol!"

Mentrestant, i perquè ens tornem a fer càrrec de quina mena de democràcia construeixen els dos grans (de moment) partits espanyols, Carme Chacón renya en Gafo per haver donat arguments "als fanàtics", alhora que Rubalcaba balbuceja que l'independentisme català "és un problema seriós". En el fons, l'únic que li han tingut a en Gafo és enveja.