Dinastia dels Consueta

Avui és un gran dia per als Consueta, família principal de la vila de Romanalles de la Turma. I és que, després d'haver-ne estat l'alcalde durant trenta anys (plens, val a dir-ho, d'encert i prosperitat), fou el cas que el patriarca, l'il·lustre Norbert Consueta, va arribar a la conclusió que les eleccions del 22 de maig marcaven el moment d'un canvi necessari a l'Ajuntament. Calien aires nous, idees fresques. Va ser per això que en Norbert va ordenar al seu fill, Eudald Consueta, que es presentés com a candidat a l'alcaldia al capdavant de la llista dels Independents de Romanalles, en lloc seu. Cal donar pas a la joventut, repetia en Norbert dins el casino a qui el volgués escoltar. El que no deia era que, amb el nen a la batllia (n'Eudald és el petit), podria fer i desfer dins l'Ajuntament exactament igual que fins ara, i amb una mica més de comoditat i tot.

Doncs bé, avui ha arribat el dia de constituir el nou govern municipal de Romanalles de la Turma i els Consueta tenen motius per sentir un legítim orgull de nissaga. El nen va fer un bon paper a les eleccions (tot i que amb uns resultats inferiors a les majories absolutes que solia obtenir son pare, cosa que en el fons complau la vanitat d'en Norbert) i ara és a punt de ser proclamat alcalde amb els vots dels sis regidors del seu grup, dos del PP i un de Plataforma per Catalunya. Ha calgut buscar aquests suports externs, perquè durant uns dies es va especular amb la idea nefasta que els quatre convergents i els tres socialistes formessin una sociovergència que expulsés els Consueta de la cadira de primer edil, i això sí que no podia ser (també queda un regidor d'Esquerra, però ningú no hi compta per a res). I això que el seu vell amic Ramonell, el constructor, es va encarregar, com sempre, d'especificar als seus assalariats que si no votaven Consueta anirien al carrer sense remei, però tot i així la cosa havia anat justeta.

Ara, en Norbert Consueta és a punt d'aixecar la vara d'alcalde per cedir-la al seu fill. El moment és solemne i de cua d'ull es mira la primera fila del públic. Veu la seva dona, la Rosa, sacsejada per aquells sanglots de burra que fa quan s'emociona, i també el fill gran, n'Hilari, que és espavilat com una mala cosa, i bé que es guanya la vida amb l'explotació de les graveres. També hi ha la nena, que és la mitjana i encara l'han casada prou bé amb el fill d'en Manel, el de la fàbrica de totxanes, tenint en compte que és més aviat lletjona i curteta. I també, esclar, hi ha el mateix Manel, consogre i amic de l'ànima, que també ha posat l'empresa en mans del fill, que va fer un màster a Esade i és un fletxa dels negocis. Segur que, juntament amb l'Eudald, faran grans coses per Romanalles de la Turma durant molts d'anys més. En Norbert nota que una llagrimeta li ve als ulls i pensa que aquesta nit, quan tot hagi acabat, aniran a celebrar-ho ell i en Manel amb una copa a la whiskeria Las Palomas, a la vora del polígon, que diu que hi han arribat unes romaneses d'escàndol.