Com cada any en aquestes dates, en el pic de l'estiu (el moment culminant de l'estiu es produeix al juliol, i no a l'agost, per molt que tinguem establert que les vacances es fan durant el mes de l'emperador August) es multipliquen els missatges i consells dels estaments oficials per avisar-nos que fa calor. Que beguem molta d'aigua, que procurem transitar per les zones d'ombra, que evitem els àpats feixucs, que no ens exposem massa estona a la llum solar, que ens fem càrrec dels infants i de les persones majors, en principi més susceptibles de patir les conseqüències d'un cop de calor.

Fa uns anys, un estudi arquitectònic noruec va obtenir un premi internacional en la seva matèria gràcies al que van anomenar "sistema de refrigeració orgànic i sostenible". El revolucionari sistema consistia a tancar, en els dies de canícula, portes i balcons, i si de cas deixar les finestres obertes amb els porticons tancats, potser recoberts amb una tènue reixeta per impedir l'entrada d'insectes i altres animalons. És a dir, la penombra estival que, de tota la vida, han practicat els nostres pares, avis, tiets i tietes. No es tracta ara de caure en el tòpic segons el qual els urbanites d'avui som una mica travats en comparació amb els nostres majors, però sí que és cert que tenim una certa tendència a descobrir la sopa d'all.

Una de les sopes d'all més repetides és aquesta segons la qual, cada any per aquestes dates, torna a fer calor. Si no hem perdut completament el senderi, hauríem de ser capaços d'entendre que això és així any rere any, per molt que sortís un expert francès en no sé quina televisió per explicar que, enguany, no hi hauria estiu. Enguany hi ha estiu com n'hi ha hagut sempre i com n'hi haurà fins a la fi dels nostres dies, encara que tinguem al damunt l'amenaça del canvi climàtic, aquest que el cosí de Rajoy nega que existeixi. Però no ens hauria de fer falta que cap administració, estatal, autonòmica o municipal, ens recordés què cal fer en aquests casos: evitar les solellades, anar per l'ombra i procurar beure aigua, a fi de mantenir-nos moderadament refrigerats. La calor pot ser africana, però no és idiota, i nosaltres no hauríem de semblar-ho. La mateixa denominació d'"onada de calor", que els meteoròlegs usen amb alegria digna de millor causa, té un punt maximalista que només serveix per espantar iaios i criatures, i per amargar l'horitzó immediat de la majoria dels ciutadans. El mateix succeeix amb les suposades "onades de fred" que ens han de venir al damunt durant l'època hivernal, i que acaben essent quatre flocs de neu o tres ratxes de vent més o menys fred. Per què no ens posem d'acord a dir que farà temps d'estiu, o d'hivern, sense posar-hi més retòrica, i evitem així una alarma innecessària?

Suposo que els amants de la seguretat a ultrança discreparan fortament amb aquest article. Però jo seguesc preferint que no em tractin com un infant, i que se'm permeti guardar-me de la calor (o del fred) pels mitjans que el pur sentit comú aconsella.