07/07/2015

Dos anys de l’ARA Balears

2 min

El millor que tenen els projectes impossibles és que de vegades surten bé. Fa un parell d’anys, quan tancava portes el sempre meritori Diari de Balears, semblava impossible que hi tornés a haver una proposta de premsa generalista amb cara i ulls per als lectors illencs. Doncs bé, aquesta proposta es diu ARA Balears, i aquests dies celebra el seu segon aniversari, amb tot un seguit de propostes que comprenen des de diverses accions de carrer (poesia, dansa, música) fins a un acte que se celebrarà demà, dijous, i que inclourà el lliurament dels primers premis ARA Balears en diverses categories. Consulteu la web del diari per trobar una sèrie de propostes que no podeu deixar passar.

Aixecar una idea com aquesta òbviament no és factible si no hi ha entusiasme. En aquests dos anys l’ARA Balears ha tingut dues directores, Catalina Serra i Cristina Ros, dues excel·lents periodistes que han sabut donar al diari personalitat, força i imaginació. Deixeu-me dir, sense que soni a fer la pilota, que ha estat i és un plaer treballar amb elles. I, per descomptat, no es pot obviar els noms dels emprenedors que ho han fet possible, Biel Huguet (a Mallorca) i Ferran Rodés (a Catalunya). Òbviament, tampoc no es pot deixar d’esmentar que existeix un equip reduït, però molt valuós, que ha convertit aquesta quimera en una realitat sòlida.

Molta gent no creia que l’ARA Balears pogués tirar endavant, però la realitat és que s’ha convertit en un diari de referència per a tothom, fins i tot per a aquells que en deien pestes abans que comencés. Va néixer en un període polític completament advers, el que va capitanejar José Ramón Bauzá, i tot i així ha tirat endavant. Ha estat pioner en la combinació de l’edició digital (entre setmana) i l’edició en paper (en cap de setmana). Té una línia editorial, com tots els diaris, però mai ha distorsionat la realitat, ni ha publicat una notícia falsa, ni ha escombrat cap a casa. Ha fet i fa periodisme del bo, del de veritat, del que es mulla i s’arrisca.

Tinc el plaer que els meus articles surtin publicats cada dia a l’ARA (Catalunya) i a l’ARA Balears. Això és el menys important, però em permeto dir que hem entrat en un moment que Catalunya, les Balears i el País Valencià poden escriure un nou guió, molt diferent de la fragmentació que ens ha comandat en les últimes dècades. L’ARA Balears, un diari encara jove, amb els seus dos anys d’existència, és un instrument òptim per aconseguir això. Hi ha una cosa que Joan Manuel Tresserras, entre d’altres, ha teoritzat intensament, i que es diu espai català de comunicació. Aquests dos diaris, que són dos però que són un, en són un model i un exemple. Tant de bo el seu model es reprodueixi i es multipliqui.

A mi, per cert, no em diguin res, jo només sóc el pianista i no mereixo ni que em disparin. Però deixin-me que canti una cançó d’aniversari per l’ARA Balears i per tota la feina que ha dut a terme tan sols en un parell d’anys. Sembla mentida, però és el camí per cohesionar una ciutadania.

stats