D'una autarquia a una altra
És ben recomanable veure del reportatge de la BBC The great Spanish crash , que podeu trobar a l'Ara.cat i que, com també informa la nostra pàgina web, està tenint una repercussió important a les xarxes socials. No és estrany: en poc menys d'una hora, el treball de la tele pública britànica sintetitza prou bé quins han estat els curiosos meandres que ha seguit l'economia espanyola, des dels temps del desarrollismo franquista fins al rescat desesperadament postergat pel govern de Rajoy, passant pels moments esplendorosos de l'entrada d'Espanya a la UE, la bombolla immobiliària i financera (que Aznar va resumir amb el seu España va bien ) i la declaració de Zapatero segons la qual el sistema financer espanyol era dels més sòlids del món.
Naturalment, al reportatge també hi ha algunes pedretes dins el fetge. Per exemple, el tuf antieuro que subtilment desprenen algunes de les observacions del periodista Paul Mason, que en més d'una ocasió dóna a entendre que ja van fer ben fet els britànics de no entrar a la moneda única. O la manera en què carrega tots els neulers de la corrupció en el sistema de caixes, els ajuntaments i les comunitats autònomes (amb el País Valencià com a paradigma del malbaratament), gairebé prescindint de la responsabilitat que també hi van tenir governs centrals com els del susdit Aznar i el de Felipe González, que surt entrevistat més que res per dir que ell ho va fer tot molt bé.
Però, a banda d'algunes simplificacions (involuntàries unes, més tendencioses d'altres), el reportatge conté moments valuosos. Les explicacions sobre el boom irracional de la construcció i el turisme, sobre la miserable composició dels consells d'administració de les caixes d'estalvis, sobre les inversions en infraestructures tan cares com escandalosament inútils (amb la Ciutat de les Arts valenciana i l'aeroport de Castelló com a vaixells insígnia), sobre la inutilitat del pla E de Zapatero o sobre les maniobres de dilació de Rajoy en la sol·licitud del rescat, sense oblidar molt especialment els testimonis d'una colla de ciutadans d'Alacant durament assetjats per la crisi i l'atur, justifiquen de sobres dedicar una hora a veure el programa, i una altra més a pensar sobre el que s'hi explica.
I no perquè s'hi expliqui res que no sapiguem, sinó perquè, de vegades, una mirada des de fora serveix per aclarir les idees sobre la pròpia realitat i separar-ne el gra de la palla. A mi, per exemple, se'm va quedar la idea que Espanya, després de sortir de l'autarquia franquista i aconseguir l'anhelat ingrés a la UE, es va sumir en una mena de nova autarquia que ha consistit a anar tirant alegrement de les vetes del totxo, del turisme de xancleta i borratxera i dels subsidis europeus, sense que mentrestant ningú s'aturés a pensar en cap alternativa més decent. La faula de la cigala i la formiga, per entendre'ns, en què Espanya és la cigala i la formiga s'ha buscat una administradora que es diu Angela Merkel, a qui encara li haurem d'agrair més del que ens pensem.
